Costelles de xai a la planxa amb cruixent de patata

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Temps 30

Sense
gluten Sense
lactosa Amb nens

Ingredients

8 costelles de xai
3 patates
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Costelles de xai a la planxa amb cruixent de patata Ada Parellada

8 costelles de xai
3 patates
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Demaneu a un adult que us ajudi a ratllar les patates. Poseu les làmines entre dos papers de cuina i premseu-ho fortament per extreure el líquid que hi quedi.
Poseu un raig d’oli en una paella antiadherent no gaire gran. Quan l’oli sigui calent, poseu-hi una capa de patates i aplaneu-la amb una cullera de fusta. Salpebreu-ho i deixeu-ho que s’enrosseixi per un costat. Quan estigui a punt, gireu-ho amb molta cura i feu que s’enrosseixi per l’altre costat.
Aneu prement-ho perquè la cocció arribi al centre de la patata. Heu de procurar que la capa de patata sigui ben fina.
Traieu la patata de la paella i lposeu-la sobre paper de cuina absorbent o sobre una reixeta, perquè perdi el greix sobrer.
Mentre es fan les patates, aneu coent les costelles. En una planxa, paella gran o graella, poseu-hi una mica d’oli (poquet) i, quan sigui calenta, poseu-hi les costelles. Les coeu a foc viu. Quan siguin torrades d’una cara, gireu-les i torreu-les de l’altra. És important que perdin la major part del greix que conten els laterals.
Un cop cuites, ja només queda salpebrar les costelles i servir-les acompanyades del cruixent de patata.