- Mireu que tingui una pela sana, sense cops ni zones toves. Malfieu-vos de la punta tova. Potser és perquè molts l’han premut per verificar si estava madur.
- Ha de ser pesant, independentment del volum que tingui. Compareu-los i verifiqueu que no xipolleja quan el sacsegeu.
- Ha de ser ferm al tacte.
- És preferible que no tingui cap defecte o taca a l'exterior. Ara bé, el fet que tingui una petita taca no és símptoma que sigui dolent; és més, pot voler dir que el meló ha madurat a l aplanta i no a una càmara, ja que ens molts casos les petites taques surten a la part de la fruita que tocava a terra.
- Busqueu que tingui una aureola d’estries a la punta. En els allargats, és senyal que va madurar a la planta i, per tant, augmenten les probabilitats que sigui bo.
- Comproveu que el copoll és sec i està tallat. Un altre senyal que el meló ha madurat a la planta. Especialment important si no l’heu de consumir immediatament.
- Comproveu que el meló faci olor. Però relativitzant la dada, ja que els passats de madurs també en fan.
- El peduncle (la zona que enganxa la fruita a la planta) ha de fer olor de fresc.
- De proximitat: si us voleu assegurar que el meló que compreu és de proximitat, compreu-lo de juny a octubre, els mesos en què els trobem amb totes les seves propietats.
Si malgrat seguir aquests consells, en obrir-lo veieu que no heu tingut sort, no us preocupeu:
- Podeu deixar-lo madurar en un lloc ben fresc intentant evitar la nevera. Si ho feu, procureu que no sigui just al costat del sistema de refrigeració, guardeu-lo ben tapat amb film o paper de plata per tal que no s’assequi i agafi altres olors.
- Un altre ús que li podeu donar és fer-ne sopa i acabar de donar-li el punt dolç afegint-hi sucre, mel o menta. No patiu, tothom es pot equivocar, i en el cas del meló és molt usual fer-ho.
