Ajoblanco de meló amb llagostins i oli d'alfàbrega

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

20 llagostins
1 kg de meló
100 g d'oli d'alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
800 g d'ametlla marcona
Marcona
És una de les ametlles més apreciades i conegudes, juntament amb la llargueta, per la forma, arrodonida i ampla, i per les qualitats organolèptiques, ja que té gust dolç i, cosa que encara és més important, un percentatge d’amargor força reduït. Tot plegat fa que denominacions com les dels torrons de Xixona i Alacant, o la del massapà de Toledo, la tinguin com a ametlla de referència. També destaca, en tenir menys percentatge d’oli, per ser una de les més reclamades per la indústria dels aperitius, especialment de les ametlles fregides. A l’edat mitjana es feia servir com a postres, perquè es tenia la idea que afavoria una bona digestió, i va ser la cultura àrab la que la va introduir completament en la nostra tradició, per mitjà de les picades i de begudes com la llet d’ametlla, avui recuperada en l’elaboració de postres.
4 alls
¼ l de brou de llagostins
sal
100 g d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.

Ajoblanco de meló amb llagostins i oli d'alfàbrega

Ingredients

20 llagostins
1 kg de meló
100 g d'oli d'alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
800 g d'ametlla marcona
Marcona
És una de les ametlles més apreciades i conegudes, juntament amb la llargueta, per la forma, arrodonida i ampla, i per les qualitats organolèptiques, ja que té gust dolç i, cosa que encara és més important, un percentatge d’amargor força reduït. Tot plegat fa que denominacions com les dels torrons de Xixona i Alacant, o la del massapà de Toledo, la tinguin com a ametlla de referència. També destaca, en tenir menys percentatge d’oli, per ser una de les més reclamades per la indústria dels aperitius, especialment de les ametlles fregides. A l’edat mitjana es feia servir com a postres, perquè es tenia la idea que afavoria una bona digestió, i va ser la cultura àrab la que la va introduir completament en la nostra tradició, per mitjà de les picades i de begudes com la llet d’ametlla, avui recuperada en l’elaboració de postres.
4 alls
¼ l de brou de llagostins
sal
100 g d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.

Ajoblanco de meló amb llagostins i oli d'alfàbrega

Preparació

Per a l'ajoblanco: peleu els alls i deixeu-los ben nets. Escaldeu-los 3 vegades.
Peleu el meló i trossegeu-lo. Barregu-lo amb la resta d'ingredients i tritureu-ho.
Deixeu-ho reposar a la nevera durant 24 h. En acabat, torneu-ho a triturar i coleu-ho pel tamís pressionant-lo molt. Rectifiqueu-ho de sal.
Per als llagostins: peleu les cues dels llagostins i coeu-los en aigua i sal. Refresqueu-los ràpidament.
Per al brou de llagostí: afegiu aigua mineral als caps i les pells que hem retirat dels llagostins. Bulliu-ho 5 min.
Coleu-ho, afegiu-hi aigua mineral i bulliu-ho 5 min. Coleu-ho i reserveu-ho.
Per a les xips d'all: feu làmines ben fines d'all i fregiu-les.
Decanteu-ho sobre paper absorbent i reserveu-ho.
Per a la guarnició de meló: talleu unes làmines rectangulars de meló i envaseu-les al buit. En el moment de servir-les, talleu-les en macedònia.

Preparació

També et pot interessar

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril