Hora de dinar a plaça Catalunya

ÀM

Al costat de la cuina hi ha la zona on es renten els estris

ÀM

Avui toquen llenties guisades i sopa

ÀM

A la recerca d'una mica d'ombra on dinar

ÀM

A les 9 h s’esmorza, a les 14 h es dina, a mitja tarda es berena, a les 21.30 h, “després de la cassolada”, se sopa, i a la matinada es pot picar alguna cosa. Aquest és l’horari del servei d’àpats de la cuina que alimenta els indignats de la plaça de Catalunya barcelonina, explica la Montse. Ella n’és la xef. Va assumir el càrrec de forma natural, perquè des del primer dia de l’ocupació va plantar-se a la plaça per fer costat als joves i per donar-los un cop de mà. “Jo ja m’he mogut fa molts anys, però sóc aquí per donar-los el meu suport. Espero que s’inventin un món nou.”

Des del primer moment va tenir clar que el seu gra de sorra seria al capdavant dels fogons, amb la intendència. La Montse té una empresa de servei d’àpats i sap què és alimentar centenars de boques. A la part baixa de la plaça, a prop del monument a Francesc Macià, una desena de tendals aixopluguen les taules i mobles on es preparen i se serveixen els àpats del dia. A la zona més propera als arbustos hi ha el rebost i s’hi acumulen els estris per cuinar, i a l’altra banda de les paradetes, la plaça amb la cua d’afamats que esperen el seu torn per rebre un plat.

Arrossos, llegums guisats, verdures, sopes, amanides i pasta configuren el menú dels indignats. “De seguida ens vam decidir per fer plats vegetarians, perquè hi ha molta gent que n’és i així no tindríem problemes”, explica la cuinera en cap. Per postres, fruita i macedònies, i galetes i entrepans quan cal entretenir l’estómac. Els productes arriben sense un horari fix ni cap encàrrec precís. La gent, de forma autònoma, va nodrint la cuina. Tot i que aviat, i per evitar excessos d’un tipus d’aliment, a la zona de cuina van decidir penjar-hi cartells per indicar quines provisions calen. “Des del primer dia la gent passava i portava coses. I ara continua passant i nosaltres ho cuinem i de franc”, precisa la Montse. “Tenim de tot i alimentem tant les persones que s’allotgen a la plaça com les que vénen a donar-los suport.”

Els dies a la cuina de l’acampada són llargs. Catorze hores de feina ben sovint. Hi ha qui s’hi està tota la jornada i hi ha qui ve algunes hores; qui s’hi apunta per posar en pràctica una habilitat que li atrau i cuiners professionals o estudiants del sector que volen ser útils. Ara i aquí, qualsevol voluntari amb ganes de col·laborar i treballar en equip és benvingut. La Montse organitza i els fogons fumegen. I els resistents, malgrat haver de dormir a terra, poden comptar que no passaran gana.