Des del primer moment va tenir clar que el seu gra de sorra seria al capdavant dels fogons, amb la intendència. La Montse té una empresa de servei d’àpats i sap què és alimentar centenars de boques. A la part baixa de la plaça, a prop del monument a Francesc Macià, una desena de tendals aixopluguen les taules i mobles on es preparen i se serveixen els àpats del dia. A la zona més propera als arbustos hi ha el rebost i s’hi acumulen els estris per cuinar, i a l’altra banda de les paradetes, la plaça amb la cua d’afamats que esperen el seu torn per rebre un plat.
Arrossos, llegums guisats, verdures, sopes, amanides i pasta configuren el menú dels indignats. “De seguida ens vam decidir per fer plats vegetarians, perquè hi ha molta gent que n’és i així no tindríem problemes”, explica la cuinera en cap. Per postres, fruita i macedònies, i galetes i entrepans quan cal entretenir l’estómac. Els productes arriben sense un horari fix ni cap encàrrec precís. La gent, de forma autònoma, va nodrint la cuina. Tot i que aviat, i per evitar excessos d’un tipus d’aliment, a la zona de cuina van decidir penjar-hi cartells per indicar quines provisions calen. “Des del primer dia la gent passava i portava coses. I ara continua passant i nosaltres ho cuinem i de franc”, precisa la Montse. “Tenim de tot i alimentem tant les persones que s’allotgen a la plaça com les que vénen a donar-los suport.”
Els dies a la cuina de l’acampada són llargs. Catorze hores de feina ben sovint. Hi ha qui s’hi està tota la jornada i hi ha qui ve algunes hores; qui s’hi apunta per posar en pràctica una habilitat que li atrau i cuiners professionals o estudiants del sector que volen ser útils. Ara i aquí, qualsevol voluntari amb ganes de col·laborar i treballar en equip és benvingut. La Montse organitza i els fogons fumegen. I els resistents, malgrat haver de dormir a terra, poden comptar que no passaran gana.
