És cert que el bunyol no té ni l’aparença de les mones de Pasqua, ni l’ornamentació dels tortells de Reis ni la consistència de les coques de Sant Joan. Precisament, el seu aspecte discret és un dels motius que el van fer tan popular en una època en la qual els excessos no estaven ben vistos i es consumien els bunyols per fer menys dur el període de set setmanes que dura la Quaresma.
Tot i que es poden consumir al llarg de l’any, ara és l’època en què aquestes petites delícies fregides que omplen de delit els més llépols de la casa esdevenen les protagonistes de les pastisseries i les fleques. Les xifres parlen per si soles: el Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu que enguany es vendran uns 50.000 kg de bunyols al llarg de les set setmanes que dura la Quaresma, amb un preu aproximat que oscil·la entre els 24 i els 49 € el quilo.
Fàcils de preparar i encara més fàcils de consumir, ja que desapareixen ràpidament de les pastisseries i dels plats, els bunyols estan fets, en bona part, amb ingredients “d’estar per casa”: farina, aigua o llet, sal, ous, sucre, llimona, oli d’oliva o mantega, llevat, greix de porc… i, és clar, també s’usen ingredients que li donen un toc especial: matafaluga i anís o garnatxa (propis dels brunyols de l’Empordà).
Bunyols de vent o brunyols de l’Empordà?
Els bunyols de vent o caragirats són una varietat tradicional que es caracteritza per tenir una massa molt flonja. Això es deu al fet que a l’hora de fregir-los, s’inflen. Tradicionalment es venen a les pastisseries els dimecres i divendres durant la Quaresma, i la seva forma arrodonida i buida per dins fa que siguin ideals per farcir-los.
En canvi, els brunyols de l’Empordà són famosos per incloure més ingredients, per exemple les substàncies aromàtiques. Són més densos i tenen el característic forat al mig, fet que els dóna un aspecte com de rosquilla.
Sigui del tipus que sigui, el bunyol s’acostuma a menjar sol, tot i que sovint es farceixen de crema o trufa. No obstant això, les possibilitats d’innovar poden anar més enllà. Sempre es pot provar d’innovar i fer-los a casa amb altres farcits com la nata, o atrevir-se amb un farciment de cabell d’àngel o de melmelada, per exemple. Tanmateix, uns bunyols de carbassa, de poma, de xocolata o acompanyats d’algun tipus de salsa dolça tampoc pinten gens malament. Això ja queda a criteri i gust personal de cadascú.
Si no es compren, sempre queda l’opció d’aprendre a preparar-los. El proper 23 de febrer s’organitza el taller ‘Bunyols de Quaresma’ al Centre Cívic El Sortidor de Barcelona, on es pot aprendre a fer tant els bunyols de l’Empordà com els de vent.
Tot i que per sort part de la tradició ha canviat i ara la Quaresma ja no està caracteritzada per la penitència i la repressió a l’hora de menjar, s’ha de ser conscient que els bunyols s’han de consumir en el marc d’una dieta equilibrada; tenen una quantitat elevada de greix i de sucres. No obstant això, sempre amb moderació, els bunyols estan més que permesos. Ja siguin comprats o preparats per nosaltres mateixos, donem la benvinguda als bunyols.
