Troba la teva recepta
CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Peixos de platja, quatre espècies

Us proposem que recordeu el sabor del congre, les aranyes, la bruixa i la maire

02/09/2014

N’hi ha tants com dies té l’any; de totes les mides, malgrat que tendeixen a la talla petita; de tots els colors i les fesomies i, sobretot, de mil i un gustos. És el nostre peix senzill, el del Mediterrani. Sol arribar als mercats i peixateries amb el nom genèric de peix de platja, i també se’l coneix popularment com peix sense preu. Us proposem que recordeu el sabor de quatre espècies que a plaça són poc cares i que al plat són intensament saboroses.

 

Maire

Maire

Les 4 espècies més conegudes

Congre. Els amants d’aquest peix anguil·liforme el distingeixen pel sabor. A la cuina, el cap i la cua se solen aprofitar per al fumet, perquè tenen força espines; en canvi, de la part del tronc se’n poden treure unes bones rodanxes de carn ferma i de gust suau, una alternativa perfecta al lluç si es volen cuinar amb suc. Amb pèsols és un clàssic, però va bé en qualsevol mena de suquet. Si són petits, a la planxa són bons.

Aranyes. De l’ordre dels perciformes, hi ha aranyes blanques i de cap negre. Viuen en fons de sorra i fang i són perilloses per als banyistes, perquè les seves espines dorsals tenen un verí molt potent. Relativament apreciades com a espècies comercials, els pescadors, en canvi, els tenen una gran devoció. Normalment formen part de la morralla per fer sopes i fumets. Però malgrat l’aspecte lletjot i la mala fama entre els banyistes, és un peix molt saborós. S’acostuma a cuinar en suc, però si el peixater o la peixatera us aprecien, fins i tot us la pot filetejar; aleshores, feu-la al vostre gust, potser fregideta i prou.

Bruixa. Apreciada comercialment, però no tant com el llenguado o el rèmol. De carn blanca i gust suau, se’n poden fer filets generosos, si fan més de 20 cm, i és una bona oportunitat perquè en mengin els petits, que no poden triar-se les espines. A la planxa, enfarinada, al forn... és una alternativa econòmica al rap o el lluç. N’hi ha de quatre taques, dues fosques a la part posterior de l’aleta dorsal i anal, i sense.

Maire. O lluça, també es coneix com mare del lluç perquè hi havia la creença que era el progenitor del lluç. Es pesca en abundància al Mediterrani occidental i a l’Atlàntic. De carn blanca, suau i toveta, reclama molta frescor. Demaneu a la peixateria que us les venguin catalanes i pescades al dia. Hi ha qui la prefereix al lluç, però la condició sempre és que sigui molt fresca, perquè si no de seguida perd les qualitats. Demaneu que us les netegin (tripa fora, manteniu-ne el cap); fregides sempre són bones, i per fer-les al forn, trieu-les millor de talla mitjana o gran.

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 35.000.

 
Portada Cuina 278

A TAULA AMB LA PAGESIA

  • Les últimes notícies per estar al dia
  • Eduard Finestres

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 35.000.

 

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: