Què podem menjar amb formatges blaus?

La categoria de formatges més singulars és, curiosament, també la que genera la família més nombrosa de plats amb aquest lacti. El formatge blau apareix en tots els estaments de la cuina: des dels aperitius, entrepans, amanides, cremes, sopes i vegetals, fins als plats de peixos i carns. I, sobretot, a les salses.

• Cremes fredes. La seva textura cremosa i la potència gustativa que els caracteritza els fan de bon cuinar. Són ideals per preparar cremes fredes d’untar, per escampar damunt de torradetes o farcir-ne pastes de full per picar abans de l’àpat.
• Verdures, pastes i arrossos. En el camp de les verdures, els blaus també hi són benvinguts: mongetes tendres a la papillota, endívies cuites gratinades, carbassons farcits i bròquil saltat... I d’aquí passem a carns, pastes, patates i arrossos, i el repertori no ens l’acabem.
• Postres. Els blaus combinen la mar de bé a les postres, una combinació, però, que és apta per als amants dels xocs de papil·les, de dolç contra salat. Amb fruita dolça, especialment amb peres i nous trinxades; una mescla que tant fa el fet en els aperitius amb cava com en postres acompanyades d’un vi vell de Banyuls.

• Cabrales: s’elabora al vessant nord dels Picos de Europa, amb llet crua, sobretot de vaca. Pell enganxosa, olor fètida, florit irregular i pasta cremosa groguenca.
• Rocafort: elaborat exclusivament amb llet d’ovella, crua i sencera. Conté un mínim d’un 52% de matèria grassa i té denominació d’origen. Untuós i de pasta travada, té vetes blaves que tendeixen a verd.
• Gorgonzola: de llet pasteuritzada i sencera de vaca. La maduració és d’entre 50 i 80 dies. Se n’elaboren de dos tipus, dolç i picant. Té DOP.
• Stilton: elaborat gairebé sempre a partir de llet pasteuritzada de vaca. És un dels pocs formatges que tenen DO controlada. Motlle tradicional, pasta sense premsar, crosta natural, vetes blaves i sabor característic.