Per què t'has decidit a escriure un llibre sobre les croquetes?
Perquè la croqueta, i això és una cosa que vas veient quan vas aprofundint en el llibre, és un producte que agrada a tothom i que aixeca moltes passions. Tothom n'opina, tothom en té les seves preferides, tothom té una iaia que les fa de meravella, molt millor que la resta de iaies del món... Tu dius la paraula 'croqueta' en un grup de gent i automàticament tens tothom opinant i amb les idees molt clares, vivint el debat amb una passió que pràcticament només trobem al futbol o a la política.
Ens poden donar la felicitat, les croquetes?
És la gran qüestió. Ens pot donar la felicitat el menjar? Jo crec que les croquetes són com els diners, que si bé no ens donen la felicitat directament ens poden fer veure la vida des d'una altra perspectiva. Per exemple, quan tenim un mal dia. Quan t'aixeques al matí i ja saps que a partir d'aquell moment tot anirà malament. El que acabes fent és agafar una amanida de bossa de marca blanca, quatre tomàquets de cartó pedra, un formatge de Burgos i si pot ser dines en pijama davant de la tele... Pensem com canvia la nostra perspectiva de les coses si en comptes d'això ens plantem, posem per cas, a la terrassa del The Mirror, a Barcelona, demanem unes croquetetes de pernil ibèric i un bon vi. I ja que hi som, una tapeta de formatge i uns calamars. Sens dubte, et canvia la perspectiva de les coses. I si ho fas amb bona companyia encara més.
Quin és el secret de la croqueta perfecta?
Jo sempre dic que cadascú té la seva pròpia resposta. Puc dir-te la meva. La meva croqueta ideal no té una gran presència làctica, ja que no sóc molt amiga de la bexamel. La bexamel ha de servir per lligar els ingredients i donar cremositat però, personalment, no m'agrada sentir un excessiu gust de llet i farina. Ha de ser cremosa, untuosa, però consistent, que no es desfaci. S'ha de poder menjar en un parell de queixalades. I en un món ideal ha d'estar arrebossada amb panko, el pa ratllat japonès, que fa que la croqueta quedi més cruixent i sigui més lleugera que amb el pa ratllat tradicional.
Tria: la croqueta de les àvies o les de Joan Roca?
Joan Roca, em sap greu, però trio la de les àvies. El nostre vincle amb els gustos que coneixem des de petits i que formen part de la nostra història gastronòmica i sentimental mai no podra ser substituïts ni pel millor cuiner del món ni per cap presència divina.
Quina és la teva croqueta preferida?
Jo sóc una clàssica. Sóc una fan de les croquetes de pernil ibèric, que són molt difícils de fer tot i que en principi semblen senzilles. El pernil ibèric és un producte amb molta personalitat, amb un gust molt contundent i molt difícil de treballar en calent. Trobar l'equilibri entre el gust del pernil i el de la beixamel no és fàcil. Tot i que també m'agrada tastar-ne de més innovadores.
Es poden fer croquetes de qualsevol ingredient que se'ns acudeixi?
Al llibre expliquem tots els tipus de croquetes que hi ha. Tantes com ingredients, de fet. Hem pogut tastar croquetes de sobrassada amb xocolata, de tiramisú, de castanyes, de torró... També hi ha croquetes amb ingredients més 'alternatius' com el tofu o el seitan, que s'han anat incorporant a les cartes dels restaurants en els últims anys. Darrerament n'he descobert una que encara no he pogut tastar i estic desitjant fer-ho: la de gin-tònic!
La Felicitat en una Croqueta
Laura Conde
Ara Llibres, 2014
200 pàg.
18,95 €
