Aquesta idea va sorgir a Rússia, perquè allà no existeixen els bars com s’entenen aquí. Hi ha restaurants i cafeteries, però són llocs molt cars en què has de consumir alguna cosa si t’hi vols quedar una estona. Aquest model de cafeteria va ser creat per Ivan Mitin el 2010 amb la creació d’un local anomenat Tree House, a Moscou, un espai obert a tothom que funcionava a partir de donacions. Gràcies a la popularitat adquirida, va començar a cobrar als seus clients pel temps que s’hi estaven. Actualment, els ‘time cafés’ superen el centenar a Rússia i ja comencen a establir-se per Europa. Mitin va barrejar aquests establiments amb el nom de Ziferblat (‘esfera del rellotge’).
Relaxar-se és el més important a Time Café
Tactic Time Cafe no es considera com una cafeteria, realment, seria més encertat definir-la com un espai on la gent pot passar bé el temps, participant en jocs de taula, mirant una pel·lícula en una sala de cinema, navegar per Internet o, directament, tenir una agradable conversa. El més habitual és veure-hi famílies o grups d’amics que volen passar una bona estona tots junts fent diferents activitats i sense tenir molt en compte els diners.
Per altra banda, l’establiment vol potenciar les trobades amb col·lectius, ofereixen projeccions de pel·lícules i organitzen tardes de te, entre moltes més activitats. A més, no hi ha temps mínim establert: cada minut es paga a sis cèntims; per tant, si es vol estar una mitja hora, el preu a pagar serà d’1,80 €, i una hora té un preu de 3,60 €. Tot i això, a partir dels 180 minuts la factura ja no puja. Per controlar els minuts de cada client, s’entrega un tiquet on s’anota l’hora d’arribada, i al moment de marxar es calcula el temps consumit.
Una de les característiques dels Ziferblat és l’ambient relaxat i íntim que tothom busca en aquests moments. També tenen un aire ‘vintage’: parquet, sofàs, taules i un piano. Podríem dir que hi conviuen dos tipus de clients: els que passen una estona amb amics o familiars, i els que s’instal·len en un racó amb un ordinador portàtil o amb un llibre i treballen. El més important és que la gent estigui relaxada i vulgui estar més estona a l’establiment. Tot i això, encara és molt difícil convèncer de pagar per minuts perquè no és una idea que estigui molt arrelada a la societat. Ningú està acostumat a pagar pel temps, potser per la convicció que és de les poques coses gratuïtes que ens queden.
