Ànec amb peres

Per Remei Ribas

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa Tradicional

Ingredients

5 o 6 peres
4 dl d’aigua
2 pastanagues
1 ànec sencer
1 cabeça d’alls
2 cebes
2 dl de vi blanc sec
sal i pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
herbes aromàtiques
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
o llard

Ànec amb peres

5 o 6 peres
4 dl d’aigua
2 pastanagues
1 ànec sencer
1 cabeça d’alls
2 cebes
2 dl de vi blanc sec
sal i pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
herbes aromàtiques
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
o llard

Feu un brou amb el coll i el pedrer de l’ànec. Salpebreu l’ànec. Peleu dues peres i feu-ne talls per farcir l’ànec. Tot seguit, poseu oli i llard en una cassola de terrissa (fonda i que tingui tapa) amb els alls, les cebes i les pastanagues, tot ben pelat i tallat a trossos ben grossos.
Col·loqueu l’ànec a la cassola amb les verdures i deixeu-lo coure a foc moderat durant 30 min. Aboqueu-hi el vi blanc, les herbes aromàtiques i l’aigua. Deixeu-ho coure lentament.
Traieu les peres de dins l’ànec. Peleu i traieu el cor de les altres peres que havíeu deixat a part. Si són grosses, partiu-les per la meitat. Disposeu les peres dins la cassola, tapeu-la i poseu-la al forn fins que l’ànec sigui tou. Si les peres són molt madures, no les poseu al forn fins que la cocció de l’ànec estigui avançada.
Retireu el suc, les pastanagues, els alls i les cebes de la cassola. Tritureu-ho i passeu-ho pel colador. Torneu-ho a abocar a la cassola juntament amb l’ànec. Quan sigui cuit, emplateu-ho i serviu-ho.
Nota: recordeu-vos de treure tot el greix de la carn que pugueu quan l’ànec estigui net. Tingueu en compte que l’ànec mut té menys greix que altres espècies.