Maire al forn amb vinagreta d'alls i romaní

Per Pep Nogué

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

4 maires
Maire
La Micromesistius poutassou, coneguda en terres gironines per lluç o llúcera, també s'anomena mara del lluç, bacallaret o bacalada, entre d'altres. De la família dels gàdids, com el bacallà, l'abadalejo, la mòllera, el merlà o l'escola, la lluça de mida més petita que el bacallà i el lluç, és de carn blanca, gens greixosa i molt deliciosa, especialment si es menja fregida amb un bon oli d'oliva i amb verdures o carxofes escalivades. És un peix més aviat corrent, de preu assequible, però no per això és un peix poc preuat. Recorda una mica el lluç o llucet i es consumeix sobretot bullit, a part de fregit, com a peix de malalt, cuit els últims minuts en un arròs bullit.
(o 8 si són petites)
2 patates
2 cebes
200 ml de vi blanc
150 ml d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
500 ml d'oli de llavors
1 cabeça d'alls
romaní fresc
1 raig de vinagre de vi negre
sal

4 maires
Maire
La Micromesistius poutassou, coneguda en terres gironines per lluç o llúcera, també s'anomena mara del lluç, bacallaret o bacalada, entre d'altres. De la família dels gàdids, com el bacallà, l'abadalejo, la mòllera, el merlà o l'escola, la lluça de mida més petita que el bacallà i el lluç, és de carn blanca, gens greixosa i molt deliciosa, especialment si es menja fregida amb un bon oli d'oliva i amb verdures o carxofes escalivades. És un peix més aviat corrent, de preu assequible, però no per això és un peix poc preuat. Recorda una mica el lluç o llucet i es consumeix sobretot bullit, a part de fregit, com a peix de malalt, cuit els últims minuts en un arròs bullit.
(o 8 si són petites)
2 patates
2 cebes
200 ml de vi blanc
150 ml d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
500 ml d'oli de llavors
1 cabeça d'alls
romaní fresc
1 raig de vinagre de vi negre
sal

Comenceu per ofegar la ceba. Peleu-la i talleu-la a tires fines. Poseu-la en una cassola amb un raig d'oli d'oliva a foc suau. Coeu-la tapada perquè es vagi fent amb la pròpia aigua. Si cal, afegiu-hi un petit cassó d'aigua.
Netegeu les maires tallant-ne les aletes i traient-ne les tripes. Reserveu-les a la nevera.
Per a la vinagreta d'alls confitats, peleu la cabeça d'alls i talleu-ne els grans a làmines. Poseu-los a confitar lentament amb 100 ml d'oli d'oliva. Quan es comencin a enrossir, apagueu el foc i afegiu-hi les fulles de romaní sense el tronc. En fred, incorporeu-hi un raig de vinagre.
Peleu les patates i talleu-les a rodelles de 0,5 cm. Poseu-les en una plàtera cobertes d'oli de llavors. Confiteu-les al forn a 125 ºC fins que siguin ben toves.
Agafeu una plàtera de forn i col·loqueu-hi les patates confitades. Poseu-hi al damunt la ceba ofegada i les maires.
Saleu-ho i tireu-hi un raig de vi blanc i un d'oli.
Feu-ho coure 15 min a 180 ºC. A mitja cocció, aneu-ho ruixant amb el suc de la cocció.
Emplateu les maires amb la patata confitada i la ceba, i tireu-hi pel damunt la vinagreta d'alls i romaní.