Pastís de xocolata amb nous

Per Remei Ribas

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

4 ous
150 g de sucre
150 g de cacau en pols
180 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 got de llet
1 sobre de llevat Royal
50 ml de whisky
Whisky
Beguda que resulta de l’envelliment de la fermentació i el destil·lat de gra, sovint, mesclat amb altres productes. Derivat de la cervesa, hi coincideix en l’elaboració prèvia a la destil·lació, i en difereix, a més dels anys d’envelliment en bóta, pel gra del qual parteixen i el procés a seguir. L’europeu ('malt') està fet d’ordi maltejat, mentre que el nord-americà ('bourbon') sol partir del blat de moro o del mateix ordi, sense maltejar, és a dir, sense torrar un cop germinat. L’escocès s’obté d’una doble destil·lació, però l’irlandès passa per tres destil·lacions, cosa que el fa més suau, però igualment d’escàs interès culinari.
200 g de nous
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.
100 g de cireres confitades

Pastel de chocolate con nueces

Ingredients

4 ous
150 g de sucre
150 g de cacau en pols
180 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 got de llet
1 sobre de llevat Royal
50 ml de whisky
Whisky
Beguda que resulta de l’envelliment de la fermentació i el destil·lat de gra, sovint, mesclat amb altres productes. Derivat de la cervesa, hi coincideix en l’elaboració prèvia a la destil·lació, i en difereix, a més dels anys d’envelliment en bóta, pel gra del qual parteixen i el procés a seguir. L’europeu ('malt') està fet d’ordi maltejat, mentre que el nord-americà ('bourbon') sol partir del blat de moro o del mateix ordi, sense maltejar, és a dir, sense torrar un cop germinat. L’escocès s’obté d’una doble destil·lació, però l’irlandès passa per tres destil·lacions, cosa que el fa més suau, però igualment d’escàs interès culinari.
200 g de nous
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.
100 g de cireres confitades

Preparació

Barregeu els rovells amb el sucre, la llet, el cacau en pols, el whisky, la farina i el llevat. Procureu que no quedin grumolls. A continuació, afegiu-hi les clares a punt de neu.
Poseu aquesta massa en un motlle rodó i fondo (tingueu en compte que, quan es cou, puja molt). Podeu afegir algunes nous triturades dins del pastís. Deixeu-ho coure en el forn durant 1 h. Comenceu a 200 ºC de temperatura i cada 15 min aneu-la abaixant.
Quan sigui cuit, guarniu el pastís amb algunes nous senceres i amb cireres confitades, que contrastaran amb la xocolata.

Preparació

També et pot interessar

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Tenochtitlán, el centre del món asteca