Pera escalivada amb xocolata blanca i granissat de matafaluga

Per Jordi Vilà

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Temps 30

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

125 g de xocolata blanca
Xocolata blanca
No tothom accepta qualificar-la com a xocolata, ja que el cacau no intervé en la preparació, tot i que sí que ho fa la mantega de cacau. La van inventar els suïssos, poc després de la I Guerra Mundial, per donar sortida als excedents de mantega de cacau. Comercialitzada per primer cop per Nestlé, en forma de barretes, és una pasta feta amb sucre, llet i mantega de cacau (el greix extret de la pasta de cacau). Té un punt de fusió més baix que la resta de xocolates, cosa que la fa més cremosa i especialment fonedissa a la boca, però força impròpia per treballar-la en pastisseria, per la facilitat que té la mantega de cacau per dissociar-se. En no tenir la teobromina del cacau, els efectes euforitzants de la xocolata no es donen en la variant blanca.
4 peres Conference

Per al granissat de matafaluga:

250 g d’aigua mineral
20 g de sucre
10 g de matafaluga
Matafaluga
Llavors de la planta de l’anís, originària de la Mediterrània oriental i difosa pels països mediterranis pels àrabs. D’acció carminativa sobre el sistema digestiu, els romans ja espolsaven les postres amb matafaluga per afavorir les digestions. Més tard es va integrar en la farmacopea àrab, tot perfumant els destil·lats que van donar lloc al licor d’anís. Es va introduir a Europa cap al segle XIV, a través dels pastissos de festa —les populars garlandes i tortells—, als quals aportava l’aroma i el sabor peculiars. Molt present en les cuines orientals, a través de les mescles d’espècies (curri o garam masala, per exemple), combina perfectament amb les carns blanques, tipus porc o aviram. Però, encara avui, el seu destí principal continua sent la pastisseria i la producció de diversos licors tradicionals, en els quals es macera.
10 g d’Anís
Anís
Aiguardent fruit de la maceració en alcohol de destil·lació de diverses plantes aromàtiques, amb predomini de les llavors d’anís. Pertany a una família de begudes espirituoses mediterrànies (la legislació comunitària no els considera aiguardents, en no haver-hi fermentació alcohòlica), inicialment transparents i que adquireixen una tonalitat blanquinosa quan es barregen amb aigua, gràcies a la presència de l’anetol aportat per la planta d’anís. Té dues categories principals: el dolç, amb una graduació de 30 º, i el sec, que arriba als 50 º. És un ingredient fonamental de la barreja dels traginers i els cigalons de la nostra revolució industrial, i continua tenint categoria de beguda humil, rescatada, només, per donar un toc perfumat a bona part de la nostra pastisseria tradicional, especialment a la Catalunya Nova.
del Mono

Per al pa de pessic de xocolata:

100 g de sucre blanc
100 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de xocolata blanca
Xocolata blanca
No tothom accepta qualificar-la com a xocolata, ja que el cacau no intervé en la preparació, tot i que sí que ho fa la mantega de cacau. La van inventar els suïssos, poc després de la I Guerra Mundial, per donar sortida als excedents de mantega de cacau. Comercialitzada per primer cop per Nestlé, en forma de barretes, és una pasta feta amb sucre, llet i mantega de cacau (el greix extret de la pasta de cacau). Té un punt de fusió més baix que la resta de xocolates, cosa que la fa més cremosa i especialment fonedissa a la boca, però força impròpia per treballar-la en pastisseria, per la facilitat que té la mantega de cacau per dissociar-se. En no tenir la teobromina del cacau, els efectes euforitzants de la xocolata no es donen en la variant blanca.
90 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
4 ous

Pera escalivada amb xocolata blanca i granissat de matafaluga

Ingredients

125 g de xocolata blanca
Xocolata blanca
No tothom accepta qualificar-la com a xocolata, ja que el cacau no intervé en la preparació, tot i que sí que ho fa la mantega de cacau. La van inventar els suïssos, poc després de la I Guerra Mundial, per donar sortida als excedents de mantega de cacau. Comercialitzada per primer cop per Nestlé, en forma de barretes, és una pasta feta amb sucre, llet i mantega de cacau (el greix extret de la pasta de cacau). Té un punt de fusió més baix que la resta de xocolates, cosa que la fa més cremosa i especialment fonedissa a la boca, però força impròpia per treballar-la en pastisseria, per la facilitat que té la mantega de cacau per dissociar-se. En no tenir la teobromina del cacau, els efectes euforitzants de la xocolata no es donen en la variant blanca.
4 peres Conference

Per al granissat de matafaluga:

250 g d’aigua mineral
20 g de sucre
10 g de matafaluga
Matafaluga
Llavors de la planta de l’anís, originària de la Mediterrània oriental i difosa pels països mediterranis pels àrabs. D’acció carminativa sobre el sistema digestiu, els romans ja espolsaven les postres amb matafaluga per afavorir les digestions. Més tard es va integrar en la farmacopea àrab, tot perfumant els destil·lats que van donar lloc al licor d’anís. Es va introduir a Europa cap al segle XIV, a través dels pastissos de festa —les populars garlandes i tortells—, als quals aportava l’aroma i el sabor peculiars. Molt present en les cuines orientals, a través de les mescles d’espècies (curri o garam masala, per exemple), combina perfectament amb les carns blanques, tipus porc o aviram. Però, encara avui, el seu destí principal continua sent la pastisseria i la producció de diversos licors tradicionals, en els quals es macera.
10 g d’Anís
Anís
Aiguardent fruit de la maceració en alcohol de destil·lació de diverses plantes aromàtiques, amb predomini de les llavors d’anís. Pertany a una família de begudes espirituoses mediterrànies (la legislació comunitària no els considera aiguardents, en no haver-hi fermentació alcohòlica), inicialment transparents i que adquireixen una tonalitat blanquinosa quan es barregen amb aigua, gràcies a la presència de l’anetol aportat per la planta d’anís. Té dues categories principals: el dolç, amb una graduació de 30 º, i el sec, que arriba als 50 º. És un ingredient fonamental de la barreja dels traginers i els cigalons de la nostra revolució industrial, i continua tenint categoria de beguda humil, rescatada, només, per donar un toc perfumat a bona part de la nostra pastisseria tradicional, especialment a la Catalunya Nova.
del Mono

Per al pa de pessic de xocolata:

100 g de sucre blanc
100 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de xocolata blanca
Xocolata blanca
No tothom accepta qualificar-la com a xocolata, ja que el cacau no intervé en la preparació, tot i que sí que ho fa la mantega de cacau. La van inventar els suïssos, poc després de la I Guerra Mundial, per donar sortida als excedents de mantega de cacau. Comercialitzada per primer cop per Nestlé, en forma de barretes, és una pasta feta amb sucre, llet i mantega de cacau (el greix extret de la pasta de cacau). Té un punt de fusió més baix que la resta de xocolates, cosa que la fa més cremosa i especialment fonedissa a la boca, però força impròpia per treballar-la en pastisseria, per la facilitat que té la mantega de cacau per dissociar-se. En no tenir la teobromina del cacau, els efectes euforitzants de la xocolata no es donen en la variant blanca.
90 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
4 ous

Pera escalivada amb xocolata blanca i granissat de matafaluga

Preparació

Peleu les peres, escaliveu-les a foc directe 13 min per banda i reserveu-les. En fred, peleu-les i talleu-les a quarts sense el cor.
Per al pa de pessic de xocolata: munteu els ous amb el sucre, barregeu la mantega pomada amb la xocolata desfeta i uniu-ho a la mescla anterior. Incorporeu-hi la farina, coeu-ho al forn a 175 ºC 45 min en motlle de plum-cake.
Per al granissat: trenqueu la matafaluga amb l’ajut d’un corró, barregeu-la amb l’aigua i deixeu-la reposar a la nevera 12 h. Coleu-ho i afegiu-hi el sucre i l’anís, i congeleu-ho.
Desfeu la xocolata blanca al microones i deixeu-la refredar. Estireu-la entre dos papers sulfurats amb l’ajut d’un corró. Guardeu-ho a la nevera. Separeu-la dels papers i trenqueu-la irregularment.
Muntatge: poseu dos trossos de pera al centre del plat. Retireu la crosta del pa de pessic de xocolata blanca i ratlleu-lo amb un ratllador gruixut. Poseu-lo per sobre de la pera, piqueu el granissat de matafaluga amb una forquilla i poseu-lo per sobre del pa de pessic. Acabeu el plat amb làmines de xocolata blanca.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

17 barris i viles marineres que has de conèixer

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Del 4 al 26 de maig, torna La Primavera del Cava