Sopa de xocolata i gelat d'espècies

Per Pere Arpa

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana

Ingredients

250 g de xocolata negra del 70%
250 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
40 g de sucre
500 ml d’aigua mineral
1/2 copeta de whisky
Whisky
Beguda que resulta de l’envelliment de la fermentació i el destil·lat de gra, sovint, mesclat amb altres productes. Derivat de la cervesa, hi coincideix en l’elaboració prèvia a la destil·lació, i en difereix, a més dels anys d’envelliment en bóta, pel gra del qual parteixen i el procés a seguir. L’europeu ('malt') està fet d’ordi maltejat, mentre que el nord-americà ('bourbon') sol partir del blat de moro o del mateix ordi, sense maltejar, és a dir, sense torrar un cop germinat. L’escocès s’obté d’una doble destil·lació, però l’irlandès passa per tres destil·lacions, cosa que el fa més suau, però igualment d’escàs interès culinari.
de malta
llesques torrades de pa

Per al gelat d’espècies:

canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
, vainilla, cardamom
pell de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
i llimona
clau d’olor
1 l de llet
200 g de sucre
60 g de glucosa atomitzada
40 g de sucre invertit
200 g de rovells d’ou

Sopa de xocolata i gelat d'espècies

Ingredients

250 g de xocolata negra del 70%
250 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
40 g de sucre
500 ml d’aigua mineral
1/2 copeta de whisky
Whisky
Beguda que resulta de l’envelliment de la fermentació i el destil·lat de gra, sovint, mesclat amb altres productes. Derivat de la cervesa, hi coincideix en l’elaboració prèvia a la destil·lació, i en difereix, a més dels anys d’envelliment en bóta, pel gra del qual parteixen i el procés a seguir. L’europeu ('malt') està fet d’ordi maltejat, mentre que el nord-americà ('bourbon') sol partir del blat de moro o del mateix ordi, sense maltejar, és a dir, sense torrar un cop germinat. L’escocès s’obté d’una doble destil·lació, però l’irlandès passa per tres destil·lacions, cosa que el fa més suau, però igualment d’escàs interès culinari.
de malta
llesques torrades de pa

Per al gelat d’espècies:

canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
, vainilla, cardamom
pell de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
i llimona
clau d’olor
1 l de llet
200 g de sucre
60 g de glucosa atomitzada
40 g de sucre invertit
200 g de rovells d’ou

Preparació

Escalfeu la nata i el sucre en un cassó a foc suau. Tot seguit, afegiu-hi la xocolata. I, per acabar, incorporeu-hi l’aigua i el whisky.
Per al gelat: infusioneu la llet calenta amb les espècies. Feu un caramel amb el sucre, que afegireu al preparat anterior, i reserveu-ho 12 h.
Amb la llet infusionada, els rovells, la glucosa i el sucre invertit, prepareu una crema que ha d’arribar als 82 ºC. Quan hagi arribat a aquesta temperatura, apagueu el foc i deixeu-ho refredar a la nevera 12 h.
Tot seguit, passeu-ho per la geladora. Si no en teniu, sempre podeu comprar el gelat bo i fet.
Muntatge: en un plat soper, aboqueu-hi la sopa i, al centre, una cullerada de gelat i una llesca torrada de pa i xocolata.

Preparació

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida