Tiramisú

Per Jaume Saumell

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Temps 30

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

100 g de sucre
24 melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
100 g de cacau en pols
200 ml de cafè exprés
3 ous
un raig de licor (amaretto
Amaretto
És el licor més tradicional dels que incorporen ametlla a la paleta de sabors i aromes. Originari de la vila italiana de Saronno, on, segons la llegenda, el pintor Bernardino Luini en va conèixer la fórmula per boca d’una tavernera que li feia de model per pintar una marededéu, l’amaretto va rebre la consagració definitiva quan es va integrar en el popular 'tiramisú'. Amb l’ampolla rectangular característica —dissenyada per un artesà de Murano— i una etiqueta en forma de papir antic, el licor, contràriament a la creença general, deu el sabor a les ametlles amargants, però també a les llavors d’albercoc en què es marina l’aiguardent. D’aquí el nom 'apricot' amb què també es coneix. Un sabor que recorda el massapà i que, per mor dels 28 º, es recomana prendre fred o fins i tot 'frappé', és a dir, amb gel picat.
)
300 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
250 g de formatge mascarpone
Mascarpone
Formatge fresc originari del nord d’Itàlia que ha assolit una gran popularitat, gràcies a la seva presència al tiramisú, del qual és un component essencial. Inicialment específic dels mesos freds, avui ja es prepara durant tot l’any, a partir de la crema de llet (dita 'mascarpia' a la Llombardia), que es qualla amb àcid (generalment cítric o acètic) i es treballa a temperatures d’uns 90 ºC durant uns minuts, cosa que li dóna la textura cremosa característica, que el fa ideal per untar o per fer servir en pastisseria, i un gust dolç també força peculiar i agradable. D’aquí, també, que els italians no el considerin 'sensu stricto' un formatge, sinó un 'latticino', és a dir, un producte derivat de la llet que cal consumir amb una certa rapidesa, vista la tendència que té a ranciejar.

Tiramisú

Ingredients

100 g de sucre
24 melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
100 g de cacau en pols
200 ml de cafè exprés
3 ous
un raig de licor (amaretto
Amaretto
És el licor més tradicional dels que incorporen ametlla a la paleta de sabors i aromes. Originari de la vila italiana de Saronno, on, segons la llegenda, el pintor Bernardino Luini en va conèixer la fórmula per boca d’una tavernera que li feia de model per pintar una marededéu, l’amaretto va rebre la consagració definitiva quan es va integrar en el popular 'tiramisú'. Amb l’ampolla rectangular característica —dissenyada per un artesà de Murano— i una etiqueta en forma de papir antic, el licor, contràriament a la creença general, deu el sabor a les ametlles amargants, però també a les llavors d’albercoc en què es marina l’aiguardent. D’aquí el nom 'apricot' amb què també es coneix. Un sabor que recorda el massapà i que, per mor dels 28 º, es recomana prendre fred o fins i tot 'frappé', és a dir, amb gel picat.
)
300 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
250 g de formatge mascarpone
Mascarpone
Formatge fresc originari del nord d’Itàlia que ha assolit una gran popularitat, gràcies a la seva presència al tiramisú, del qual és un component essencial. Inicialment específic dels mesos freds, avui ja es prepara durant tot l’any, a partir de la crema de llet (dita 'mascarpia' a la Llombardia), que es qualla amb àcid (generalment cítric o acètic) i es treballa a temperatures d’uns 90 ºC durant uns minuts, cosa que li dóna la textura cremosa característica, que el fa ideal per untar o per fer servir en pastisseria, i un gust dolç també força peculiar i agradable. D’aquí, també, que els italians no el considerin 'sensu stricto' un formatge, sinó un 'latticino', és a dir, un producte derivat de la llet que cal consumir amb una certa rapidesa, vista la tendència que té a ranciejar.

Preparació

Agafeu la nata, molt freda, i munteu-la amb 50 g de sucre fins que us quedi compacta.
Agafeu els ous i separeu les clares dels rovells. Munteu les clares a punt de neu. Barregeu els rovells amb el formatge mascarpone amb un cullerot, sense batre-ho, i afegiu-hi la resta del sucre (50 g).
En un recipient a part barregeu tots els ingredients: els rovells, les clares i la nata fins aconseguir una consistència de crema.
A part, dissoleu en el cafè ben calent 30 g de cacau i el licor.
Mulleu lleugerament els melindros amb el cafè i col·loqueu-los en el fons d’un motlle. Aboqueu la meitat de la crema sobre els melindros. Poseu una altra capa de melindros igualment amarats de cafè i col·loqueu-hi a sobre la resta de la crema. Poseu-ho a la nevera com a mínim 6 h. A l’hora de servir-ho, empolseu-ho per sobre amb la resta del cacau.

Preparació

També et pot interessar

17 barris i viles marineres que has de conèixer

Aquest Sant Jordi, Xerigots proposa formatge, llavors i cultura

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca