Carpaccio de ceps amb caviar d'arengada

Per Isabel Márquez

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 20

Racions 4

Ràpida i senzilla Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

500 g de ceps
Cep
Ha esdevingut darrerament, per obra i gràcia dels italians, el bolet més preuat pel gran públic. Potser per la facilitat de conservació, en no ser víctima de larves ni altres fongs, més enllà d’algun corcat superficial i un cop obviada la part de sota del barret, d’aspecte esponjós i no formada per làmines, que sol fer-se malbé, fins al punt que fa alguns anys es va començar a comercialitzar deshidratat, per perfumar guisats i plats de tipus risotto; actualment es pot trobar en pols i amb categoria d’espècia.

Sencer, amb barret de color variable i el peu inflat a la base, força característic, també es pot consumir cru, tallat a làmines fines, encara que sigui en els saltats i els guisats on desenvolupi tota la potència gustativa, a condició que no l’emmascarem amb altres ingredients de gust potent.
50 g de caviar d’arengada
Arengada
Sorgida, a la conca mediterrània, com una manera de conservar les sardines grans, posant-les en salmorra i premsant-les, va ser un aliment bàsic en les èpoques de penúria. Conservada, transportada i presentada en cèrcols de fusta, l’arengada es pot posar en remull per eliminarne una part de la sal, o incorporar-la a certes menges (trinxat, coca enramada, mongetes...) tenint en compte aquest fet. També se sol preparar a la brasa. Avui té la competència de la sardina de la costa, de mida més petita i un procés d’assecat no tan intens.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
arbequina
4 minibouquets d’enciams diversos (mesclum
Mesclum
Els últims anys, el món vegetal s’ha revolucionat. De comprar enciams i escaroles al mercat, netejar-los i escorre’ls molt bé, em passat a comprar-los nets, bons i tallats, a punt de posar al plat per amanir i menjar-se’ls. D’aquesta barreja d’enciams i escaroles diverses, en diem mesclum i n’hi ha de qualitat i de preu diferents. Al més econòmic trobem enciam iceberg, col llombarda, pastanaga ratllada, etc. En el de gamma mitjana hi ha enciam vermell, xicoira, fulla de roure, espinacs, ruca, etc. I el de gamma alta són fulles seleccionades i brots petits de diferents vegetals, com fulles de remolatxa, espinacs, shiso, sakur. Barregeu-les amb fruites fresques, seques, llegums.
)
sal
pebre blanc
Pebre blanc
Variant del pebre obtinguda de fruits que es deixen uns dies en remull, en aigua salada, per destruir l’embolcall que cobreix els grans madurs, a diferència dels del pebre negre, poc madurs i que es posen directament a assecar. Després, els grans pelats es posen a assecar. De gust més suau que el pebre negre, la utilització inicial va tenir —si més no, en la cuina aristocràtica tradicional— motius estrictament estètics, ja que no se’n volia notar la presència en salses refinades tradicionalment blanques o de colors clars. Per això, encara avui, el blanc és el pebre que acompanya peix i aus. I el que s’empra en bona part dels embotits de color clar, com ara la mortadel·la. A banda, cal tenir en compte que el pebre blanc es dissipa fàcilment i, per tant, és aconsellable tenir-lo en gra i moldre’l en el moment de fer-lo servir.

Carpaccio de boletus con caviar de arenque

Ingredients

500 g de ceps
Cep
Ha esdevingut darrerament, per obra i gràcia dels italians, el bolet més preuat pel gran públic. Potser per la facilitat de conservació, en no ser víctima de larves ni altres fongs, més enllà d’algun corcat superficial i un cop obviada la part de sota del barret, d’aspecte esponjós i no formada per làmines, que sol fer-se malbé, fins al punt que fa alguns anys es va començar a comercialitzar deshidratat, per perfumar guisats i plats de tipus risotto; actualment es pot trobar en pols i amb categoria d’espècia.

Sencer, amb barret de color variable i el peu inflat a la base, força característic, també es pot consumir cru, tallat a làmines fines, encara que sigui en els saltats i els guisats on desenvolupi tota la potència gustativa, a condició que no l’emmascarem amb altres ingredients de gust potent.
50 g de caviar d’arengada
Arengada
Sorgida, a la conca mediterrània, com una manera de conservar les sardines grans, posant-les en salmorra i premsant-les, va ser un aliment bàsic en les èpoques de penúria. Conservada, transportada i presentada en cèrcols de fusta, l’arengada es pot posar en remull per eliminarne una part de la sal, o incorporar-la a certes menges (trinxat, coca enramada, mongetes...) tenint en compte aquest fet. També se sol preparar a la brasa. Avui té la competència de la sardina de la costa, de mida més petita i un procés d’assecat no tan intens.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
arbequina
4 minibouquets d’enciams diversos (mesclum
Mesclum
Els últims anys, el món vegetal s’ha revolucionat. De comprar enciams i escaroles al mercat, netejar-los i escorre’ls molt bé, em passat a comprar-los nets, bons i tallats, a punt de posar al plat per amanir i menjar-se’ls. D’aquesta barreja d’enciams i escaroles diverses, en diem mesclum i n’hi ha de qualitat i de preu diferents. Al més econòmic trobem enciam iceberg, col llombarda, pastanaga ratllada, etc. En el de gamma mitjana hi ha enciam vermell, xicoira, fulla de roure, espinacs, ruca, etc. I el de gamma alta són fulles seleccionades i brots petits de diferents vegetals, com fulles de remolatxa, espinacs, shiso, sakur. Barregeu-les amb fruites fresques, seques, llegums.
)
sal
pebre blanc
Pebre blanc
Variant del pebre obtinguda de fruits que es deixen uns dies en remull, en aigua salada, per destruir l’embolcall que cobreix els grans madurs, a diferència dels del pebre negre, poc madurs i que es posen directament a assecar. Després, els grans pelats es posen a assecar. De gust més suau que el pebre negre, la utilització inicial va tenir —si més no, en la cuina aristocràtica tradicional— motius estrictament estètics, ja que no se’n volia notar la presència en salses refinades tradicionalment blanques o de colors clars. Per això, encara avui, el blanc és el pebre que acompanya peix i aus. I el que s’empra en bona part dels embotits de color clar, com ara la mortadel·la. A banda, cal tenir en compte que el pebre blanc es dissipa fàcilment i, per tant, és aconsellable tenir-lo en gra i moldre’l en el moment de fer-lo servir.

Carpaccio de boletus con caviar de arenque

Preparació

Talleu els ceps amb la mandolina, molt fins. Emulsioneu l’oli amb la sal i el pebre. Amaniu els ceps i deixeu-ho macerar a la nevera 2 h, aproximadament.
Emplateu les làmines de cep i incorporeu el caviar d’arengada a l’oli de la maceració. Amaniu els ceps en el moment de servir-los. Acompanyeu cada plat amb un bouquet d’enciams.

Preparació

També et pot interessar

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Tenochtitlán, el centre del món asteca

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?