Codony rostit amb sorbet de cervesa de baixa fermentació

Per Pep Nogué

Tipus de plat Postres

Dificultat Alta

Racions 4

Vegana

Ingredients

2 codonys
Codony
És una fruita característica de la tardor, produïda per un arbre originari de la regió de l’Iran que van portar a la Mediterrània els perses, que el tenien com a símbol de l’amor i la fertilitat.

En fresc té la pell fina i la polpa aspra, per la gran quantitat de tanins que presenta, que són els responsables del seu ràpid enfosquiment en tallar-lo. Per sort, la cocció els descompon i fa la fruita comestible.

De fet, aquesta ha estat, des de sempre, la manera de consumir-lo. Una forma que, a partir del nom portuguès del fruit ('marmelo'), va donar origen a la paraula 'melmelada', que denomina genèricament els preparats cuits de fruita i sucre.

El codony, però, presenta unes quantitats molt importants de pectina (component espesseïdor) i el procés es pot forçar fins a arribar a obtenir el codonyat, de textura granelluda i estat sòlid.
50 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sucre morè de canya
110 ml de cervesa de baixa fermentació, de 5% vol.

Per al sorbet:

220 ml de cervesa de baixa fermentació, de 5% vol.
123 ml d’aigua mineral
91 g de glucosa atomitzada 21 DE
130 g de sucre
6 g de neutre per a sorbets
400 g de polpa de poma
30 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.

Ingredients

2 codonys
Codony
És una fruita característica de la tardor, produïda per un arbre originari de la regió de l’Iran que van portar a la Mediterrània els perses, que el tenien com a símbol de l’amor i la fertilitat.

En fresc té la pell fina i la polpa aspra, per la gran quantitat de tanins que presenta, que són els responsables del seu ràpid enfosquiment en tallar-lo. Per sort, la cocció els descompon i fa la fruita comestible.

De fet, aquesta ha estat, des de sempre, la manera de consumir-lo. Una forma que, a partir del nom portuguès del fruit ('marmelo'), va donar origen a la paraula 'melmelada', que denomina genèricament els preparats cuits de fruita i sucre.

El codony, però, presenta unes quantitats molt importants de pectina (component espesseïdor) i el procés es pot forçar fins a arribar a obtenir el codonyat, de textura granelluda i estat sòlid.
50 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sucre morè de canya
110 ml de cervesa de baixa fermentació, de 5% vol.

Per al sorbet:

220 ml de cervesa de baixa fermentació, de 5% vol.
123 ml d’aigua mineral
91 g de glucosa atomitzada 21 DE
130 g de sucre
6 g de neutre per a sorbets
400 g de polpa de poma
30 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.

Preparació

Per al sorbet: barregeu enèrgicament l’aigua i la glucosa en fred. Poseu-ho al foc i controleu-ne la temperatura.
Quan arribi als 40 ºC, incorporeu-hi el sucre barrejat amb el neutre per a sorbets i deixeu pujar la temperatura fins a 85 ºC. Apagueu el foc i deixeu-ho refredar fins als 4 ºC.
Incorporeu-hi la polpa de poma i el suc de llimona. Remeneu-ho bé i guardeu-ho a la nevera 6 h perquè la mescla maduri.
Afegiu-hi la cervesa de baixa fermentació i passeu-ho per la sorbetera.
Renteu els codonys i talleu-los a quarts. Traieu-ne les granes.
Poseu els talls de codony en una plàtera de forn, juntament amb la mantega i el sucre. Tapeu-ho amb paper d’alumini i poseu-ho a coure 1 h, aproximadament, a 160 ºC. Comproveu-ne el punt de cocció, afegiu-hi la cervesa i deixeu-ho acabar de coure, que faci un xic de salsa.
Serviu els codonys tebis amb el suc de la cocció i acompanyeu-los del sorbet.

Preparació

També et pot interessar

Del 4 al 26 de maig, torna La Primavera del Cava

Tenochtitlán, el centre del món asteca

17 barris i viles marineres que has de conèixer

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?