Iogurt en pasta fil·lo amb gelea de roses

Tipus de plat Postres

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

1 paquet de pasta fil·lo
Pasta fil·lo
Preparat originari de l’Anatòlia, des d’on es va escampar per tot l’imperi turc, arribant, fins i tot, al Magrib. Amb una pasta inicial de farina, aigua, una mica d’oli i unes gotes de vinagre o 'raki', s’estira fins a deixar-la fina com un full de paper. Es fa servir per embolcallar tota mena de preparats i rep noms diferents ('brick', 'borek', 'baclaua', 'tiropita', 'gozleme'...). Té una capa o unes quantes, com a precedent de la pasta fullada.
(en sobrarà, podeu guardar-la congelada)
mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
polenta
Polenta
Feta inicialment amb sèmola o farina de blat (el pulmentum de les legions romanes) cuites amb aigua i sal, ha originat preparats com el nostre farro o la fariña dels gautxos argentins (feta amb mandioca). Itàlia, el país que ha fet seu el preparat, n'ofereix tres tipus. La gialla (groga), a base de farina de blat de moro, la bianca, amb farina de castanya, i la fosca, amb fajol. Totes tres es preparen bullint-les i remenant-les amb un bastó. Amb més aigua, si es volen presentar com a puré de cullera, o amb menys, si es volen espesses, per poder tallar la massa resultant amb un fil i fregir o coure al forn els talls per guarnició.
50 g de nous
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.
pelades
50 g de pistatxos pelats
500 g de iogurt grec
mel (opcional)

Per a la gelea de roses:

200 g de sucre
200 ml d’aigua
pètals de roses
unes gotes d’aigua de roses
unes gotes de granadina

Iogurt en pasta fil·lo amb gelea de roses

Ingredients

1 paquet de pasta fil·lo
Pasta fil·lo
Preparat originari de l’Anatòlia, des d’on es va escampar per tot l’imperi turc, arribant, fins i tot, al Magrib. Amb una pasta inicial de farina, aigua, una mica d’oli i unes gotes de vinagre o 'raki', s’estira fins a deixar-la fina com un full de paper. Es fa servir per embolcallar tota mena de preparats i rep noms diferents ('brick', 'borek', 'baclaua', 'tiropita', 'gozleme'...). Té una capa o unes quantes, com a precedent de la pasta fullada.
(en sobrarà, podeu guardar-la congelada)
mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
polenta
Polenta
Feta inicialment amb sèmola o farina de blat (el pulmentum de les legions romanes) cuites amb aigua i sal, ha originat preparats com el nostre farro o la fariña dels gautxos argentins (feta amb mandioca). Itàlia, el país que ha fet seu el preparat, n'ofereix tres tipus. La gialla (groga), a base de farina de blat de moro, la bianca, amb farina de castanya, i la fosca, amb fajol. Totes tres es preparen bullint-les i remenant-les amb un bastó. Amb més aigua, si es volen presentar com a puré de cullera, o amb menys, si es volen espesses, per poder tallar la massa resultant amb un fil i fregir o coure al forn els talls per guarnició.
50 g de nous
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.
pelades
50 g de pistatxos pelats
500 g de iogurt grec
mel (opcional)

Per a la gelea de roses:

200 g de sucre
200 ml d’aigua
pètals de roses
unes gotes d’aigua de roses
unes gotes de granadina

Iogurt en pasta fil·lo amb gelea de roses

Preparació

Per a la pasta fil·lo: feu un corró amb la pasta i talleu-lo a tires de 2 cm. Talleu cada tira en tres. Procureu tenir la pasta tapada amb un drap humit, per evitar que s’assequi.
Unteu un motlle amb mantega i comenceu a cobrir-lo amb la pasta fil·lo de dos en dos per capa, pintant-ho cada vegada amb mantega i empolsant-ho amb polenta, per aconseguir un resultat més cruixent. Poseu-ho al forn a 180 ºC, fins que estigui daurat.
Per a la gelea: barregeu l’aigua amb el sucre en un cassó i feu que arrenqui el bull. Deixeu-ho coure durant 10 min. Retireu-ho del foc.
Quan el xarop estigui tebi, afegiu-hi unes gotes d’aigua de roses i unes gotes de granadina, per donar-hi color. Afegiu-hi uns pètals de rosa i reserveu-ho.
Barregeu el iogurt amb les nous i els pistatxos picats. Afegiu-hi una o dues cullerades de mel.
Ompliu els motlles de pasta fil·lo amb la barreja de iogurt i banyeu-ho amb la gelea de roses.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

4 de maig - 17a edició de Tast amb Llops a Gratallops

Tenochtitlán, el centre del món asteca

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida