Meló i síndria amb pastís d'ametlla i iogurt de cabra

Per Isabel Márquez

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

síndria
Síndria
Varietat massissa de meló originària de l’Àfrica, on, des de temps immemorials, el seu consum ha estat una bona manera de calmar la set. De fet, els egipcis, ja en temps faraònics, l’oferien als viatgers assedegats, sovint per evitar el consum d’aigües de dubtosa potabilitat. Justament, l’elevat contingut d’aigua (fins a un 95% del pes) és la seva virtut principal. Oberta i posada una estoneta al sol, l’evaporació del líquid la fa encara més refrescant. Avui, amb varietats pràcticament sense llavors i altres de polpa groga, continua presentant l’enigma de la maduració. La manca de zona groga (la que toca a terra i que apareix en madurar) pot ser indici d’una desaconsellable collita prematura. Per contra, el pes elevat en relació amb el volum sol ser un bon símptoma a l’hora de comprar-la sencera.
meló
300 g de sucre
0,5 l d’aigua mineral
250 g de iogurt de cabra natural del Berguedà
50 g de sucre morè

Per al pastís d’ametlles:

150 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
cremosa
100 g de sucre
2 ous
2 rovells d’ou
100 g d’ametlla en pols
Ametlla en pols
Inicialment destinada, majoritàriament, a la preparació del menjar blanc, els panellets (com a ingredient) i la llet d’ametlla (per a infusió), el producte és el resultat de la mòlta en sec dels fruits de l’ametller. D’aquí, va passar al camp de les llaminadures, com a ingredient de pastissos, galetes, farcits i recobriments. Pel gust que aportava, però també per la seva capacitat espesseïdora. Actualment, la cuina sembla haver-la descobert com a alternativa de la farina en un gran nombre de plats, als quals aporta, novament, la seva capacitat d’espesseir. Però també com a substitut parcial de la mateixa farina, en el cas, per exemple, dels arrebossats, on es mescla amb la farina habitual, o dels gratinats, on la crosta torrada incorpora nous sabors. Sense oblidar les possibilitats que obre a la gent amb problemes alimentaris.
10 g de llevat en pols
175 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
3 clares d’ou
120 g de sucre

Meló i síndria amb pastís d'ametlla i iogurt de cabra

Ingredients

síndria
Síndria
Varietat massissa de meló originària de l’Àfrica, on, des de temps immemorials, el seu consum ha estat una bona manera de calmar la set. De fet, els egipcis, ja en temps faraònics, l’oferien als viatgers assedegats, sovint per evitar el consum d’aigües de dubtosa potabilitat. Justament, l’elevat contingut d’aigua (fins a un 95% del pes) és la seva virtut principal. Oberta i posada una estoneta al sol, l’evaporació del líquid la fa encara més refrescant. Avui, amb varietats pràcticament sense llavors i altres de polpa groga, continua presentant l’enigma de la maduració. La manca de zona groga (la que toca a terra i que apareix en madurar) pot ser indici d’una desaconsellable collita prematura. Per contra, el pes elevat en relació amb el volum sol ser un bon símptoma a l’hora de comprar-la sencera.
meló
300 g de sucre
0,5 l d’aigua mineral
250 g de iogurt de cabra natural del Berguedà
50 g de sucre morè

Per al pastís d’ametlles:

150 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
cremosa
100 g de sucre
2 ous
2 rovells d’ou
100 g d’ametlla en pols
Ametlla en pols
Inicialment destinada, majoritàriament, a la preparació del menjar blanc, els panellets (com a ingredient) i la llet d’ametlla (per a infusió), el producte és el resultat de la mòlta en sec dels fruits de l’ametller. D’aquí, va passar al camp de les llaminadures, com a ingredient de pastissos, galetes, farcits i recobriments. Pel gust que aportava, però també per la seva capacitat espesseïdora. Actualment, la cuina sembla haver-la descobert com a alternativa de la farina en un gran nombre de plats, als quals aporta, novament, la seva capacitat d’espesseir. Però també com a substitut parcial de la mateixa farina, en el cas, per exemple, dels arrebossats, on es mescla amb la farina habitual, o dels gratinats, on la crosta torrada incorpora nous sabors. Sense oblidar les possibilitats que obre a la gent amb problemes alimentaris.
10 g de llevat en pols
175 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
3 clares d’ou
120 g de sucre

Meló i síndria amb pastís d'ametlla i iogurt de cabra

Preparació

Per al pastís d’ametlles: munteu els ous amb els rovells i el sucre. Foneu la mantega fins a textura de crema i afegiu-hi els ous muntats anteriorment. Afegiu-hi progressivament i amb compte la farina, el llevat i l’ametlla en pols.
Prepareu una merenga amb les clares i el sucre. Barregeu tots els ingredients preparats i aboqueu-ho en un motlle de pastís enfarinat. Feu-ho coure 20 min a 175 ºC. Deixeu-ho refredar i talleu-ho a rectangles.
Extraieu de la síndria i el meló unes boles sense llavors. Prepareu un almívar amb l’aigua i el sucre. Retireu-lo del foc i afegiu-hi les boles de fruita. Reserveu-ho.
Barregeu el iogurt natural de cabra amb el sucre morè. Emplateu-ho posant el pastís d’ametlles i les perles de síndria i meló a sobre. Amaniu-ho amb una cullerada de iogurt de cabra.

Preparació

També et pot interessar

El millor pastís de formatge català a la pastisseria Larrosa de Flix

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Plans primaverals en família a Catalunya

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?