Pizza de xocolata

Per Ada Parellada

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Vegetariana Amb nens

Ingredients

Per a la massa:

500 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
200 ml d’aigua
100 ml d’oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
25 g de llevat fresc (el trobareu a la secció de refrigerats del supermercat)
15 g de sal (tres pessics)

Pizza de xocolata

Per a la massa:

500 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
200 ml d’aigua
100 ml d’oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
25 g de llevat fresc (el trobareu a la secció de refrigerats del supermercat)
15 g de sal (tres pessics)

Per a la massa: dissoleu el llevat fresc en l’aigua. En un bol, barregeu tots els ingredients amb les mans, fins aconseguir una massa llisa.
Talleu la massa en dues parts. Amb un corró n’estireu una, ben fina i més o menys quadrada.
Unteu-la amb crema de cacau i tapeu-la amb l’altra massa.
Talleu-ho a làmines amb un tallapasta.
Enrotlleu les làmines, procurant que la crema de cacau no s’escapi massa (per aconseguir-ho, heu d’intentar no prémer-ho excessivament).
Pinteu-ho amb ou batut i, amb l’ajut d’un adult, coeu-ho al forn, a 180 ºC, 15 min.

A l’hora de servir la pizza, la podeu acompanyar d’una mica de xocolata muntada. També combina la mar de bé amb una mica de gelat de vainilla.
Us agrada la combinació de xocolata i fruita? Després de posar la crema de cacau sobre les làmines de massa de pizza, proveu a posar-hi uns trossets de plàtan. Veureu com el resultat és deliciós!