Amanida d'algues amb fideus i gambetes vermelles

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Temps 30

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

100 g d'algues en salaó (enciam de mar, wakame, espagueti
Espagueti
Pasta de farina de blat dur i aigua en forma de tires llargues i primes de secció circular obtingudes per extrusió i degudament assecades. Amb una denominació derivada de l’italià ('spago', cordó) i relativa a la seva forma, té un origen que es pretén xinès, i va ser portat a casa nostra per Marco Polo o pels àrabs segons la versió consultada. Malgrat això, la primera referència dels espaguetis data del 1154, que esmenta l’existència de molins i la preparació d’una pasta anomenada 'itrya'. Associats definitivament al tomàquet a principis del segle XVIII i a la zona sud d’Itàlia, des d’aleshores els espaguetis no han parat de conèixer noves maneres de presentació i preparació que es basen en una cocció grenyal de proporció 1/10/100 (1 litre d’aigua i 10 grams de sal per cada 100 g de pasta).
de mar)
200 g de fideus
Fideus
El fideu és una de les pastes més comunes de la nostra cuina amb plats tan coneguts i populars a casa nostra com l’escudella d’arròs i fideus, i els fideus guisats amb conill i botifarra. Però mai no havia arribat a tenir un èxit tan espectacular fins que es va posar de moda la fideuada, un plat típic de la gastronomia valenciana, tot i que a les comarques de Tarragona ja s’elabora un rossejat de fideus des de temps ancestrals. El cert és que els fideus, siguin de cabell d’àngel, del número u o dos…, o els fideus corbats, els fideus foradats… omplen els prestatges de les nostres cuines i ofereixen un bon nombre de plats diferents, amb la forma diferent que tenen. No obstant la varietat d’aquesta pasta, tot els fideus estan elaborats amb farina de blat dur, aigua i sal; i se solen trobar sempre assecats, i poques vegades frescos, si no és a botigues molt artesanes d’elaboració de pasta fresca. I a la cuina donen molt de joc i moltes possibilitats gastronòmiques. Així, combineu amb els diferents sabors dels fideus, jugueu amb les diferents formes, però això sí, no els mescleu mai perquè cada varietat de fideus té un temps de cocció diferent.
de soja
1 enciam vermell petit (xicoira
Xicoira
Domesticada i redissenyada per processos de conreu i blanqueig que la fan més comestible, a muntanya encara se'n poden empaitar exemplars salvatges, just brotats sota la neu, per fer amanides com les d'abans. La més popular, la de succedani del cafè en temps de penúria, torrant-ne les arrels. Un producte que caldria recuperar, per la presència de sucres tolerats pels diabètics, però sobre el qual plana l'estigma d'adulterador del cafè. Ara, les amanides n'han rehabilitat les fulles tendres, consumides en cru.
)
20 gambetes vermelles
150 ml d'oli de soja
25 ml de salsa de soja
1 manat de porradell
50 ml d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra d'arbequines
sal grossa

Ingredients

100 g d'algues en salaó (enciam de mar, wakame, espagueti
Espagueti
Pasta de farina de blat dur i aigua en forma de tires llargues i primes de secció circular obtingudes per extrusió i degudament assecades. Amb una denominació derivada de l’italià ('spago', cordó) i relativa a la seva forma, té un origen que es pretén xinès, i va ser portat a casa nostra per Marco Polo o pels àrabs segons la versió consultada. Malgrat això, la primera referència dels espaguetis data del 1154, que esmenta l’existència de molins i la preparació d’una pasta anomenada 'itrya'. Associats definitivament al tomàquet a principis del segle XVIII i a la zona sud d’Itàlia, des d’aleshores els espaguetis no han parat de conèixer noves maneres de presentació i preparació que es basen en una cocció grenyal de proporció 1/10/100 (1 litre d’aigua i 10 grams de sal per cada 100 g de pasta).
de mar)
200 g de fideus
Fideus
El fideu és una de les pastes més comunes de la nostra cuina amb plats tan coneguts i populars a casa nostra com l’escudella d’arròs i fideus, i els fideus guisats amb conill i botifarra. Però mai no havia arribat a tenir un èxit tan espectacular fins que es va posar de moda la fideuada, un plat típic de la gastronomia valenciana, tot i que a les comarques de Tarragona ja s’elabora un rossejat de fideus des de temps ancestrals. El cert és que els fideus, siguin de cabell d’àngel, del número u o dos…, o els fideus corbats, els fideus foradats… omplen els prestatges de les nostres cuines i ofereixen un bon nombre de plats diferents, amb la forma diferent que tenen. No obstant la varietat d’aquesta pasta, tot els fideus estan elaborats amb farina de blat dur, aigua i sal; i se solen trobar sempre assecats, i poques vegades frescos, si no és a botigues molt artesanes d’elaboració de pasta fresca. I a la cuina donen molt de joc i moltes possibilitats gastronòmiques. Així, combineu amb els diferents sabors dels fideus, jugueu amb les diferents formes, però això sí, no els mescleu mai perquè cada varietat de fideus té un temps de cocció diferent.
de soja
1 enciam vermell petit (xicoira
Xicoira
Domesticada i redissenyada per processos de conreu i blanqueig que la fan més comestible, a muntanya encara se'n poden empaitar exemplars salvatges, just brotats sota la neu, per fer amanides com les d'abans. La més popular, la de succedani del cafè en temps de penúria, torrant-ne les arrels. Un producte que caldria recuperar, per la presència de sucres tolerats pels diabètics, però sobre el qual plana l'estigma d'adulterador del cafè. Ara, les amanides n'han rehabilitat les fulles tendres, consumides en cru.
)
20 gambetes vermelles
150 ml d'oli de soja
25 ml de salsa de soja
1 manat de porradell
50 ml d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra d'arbequines
sal grossa

Preparació

Poseu una olla al foc amb aigua i un polsim de sal. Quan arrenqui el bull, tireu-hi els fideus de soja. Deixeu-los-hi coure 30 s i escorreu-los. Refresqueu-los amb aigua freda.
Talleu l'enciam vermell a tires molt fines.
Peleu les gambetes.
Barregeu l'oli de soja amb la salsa de soja i el porradell picat ben finament.
Poseu una paella al foc amb l'oli d'oliva. Salteu-hi les gambes 1 min. Afegiu-hi els fideus i deixeu-los escalfar lleugerament.
En un bol barregeu les gambetes, els fideus, les algues tallades a tires de 10 cm i l'enciam vermell.
Amaniu-ho tot amb la salsa i serviu-ho amb un polsim de sal grossa.

Preparació

També et pot interessar

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Tenochtitlán, el centre del món asteca