Aperitiu Donosti

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 6

Sense
gluten

Ingredients

2 cebes tendres a quarts
300 g d'aigua
20 g de vinagre
2 ous durs
250 g de bastonets de surimi
Surimi
Preparat d’origen japonès que recupera una tècnica ancestral de
triturar la carn dels peixos menys valorats per fer-ne una pasta.
Rentada per eliminar greixos que la ranciegen i proteïnes
solubles que la malmeten, enriquida amb sal, sucre, midó, clara
d’ou i més coses, premsada i cuita al vapor, es conservava per
als temps d’hivern. L’any 1960, Nishitani Yösuke, de l’Institut
Pesquer Experimental Hokkaido, va posar a punt el procés
industrial per fer l’actual surimi, que, al Japó, té més de 2.000
presentacions, però que a casa nostra sol prendre la forma de
bastonets de cranc. Amb una capa de pebre vermell superficial
que li dóna color, pot menjar-se fred (està precuit) o calent,
després d’una cocció mínima.
2 llaunes de bonítol
Bonítol
És un parent relativament proper de la tonyina (ambdós pertanyen a la família dels escòmbrids), però de mida clarament inferior i que, tot i el nom, no s’ha de confondre amb el popular 'bonito del norte', que és, en realitat, una espècie més de tonyina, la tonyina blanca. A més de no passar, habitualment, del mig metre de llarg i dels tres o quatre quilos de pes, és fàcilment identificable per les bandes fosques que li recorren, obliquament, el llom (entre cinc i onze). Sobretot, a més, perquè se sol vendre fresc i com a peça sencera. De carn fosca i amb la característica banda encara més fosca a banda i banda del cos, la seva carn, de gust potent i una mica greixosa, sol ser més bona fregida que feta a la planxa, com en el cas de la tonyina. Però on resulta ideal és en guisats tipus marmitako, degudament trossejada i desespinada.
en escabetx (escorreguts) (160 g)
200 g de salsa maionesa

Ingredients

2 cebes tendres a quarts
300 g d'aigua
20 g de vinagre
2 ous durs
250 g de bastonets de surimi
Surimi
Preparat d’origen japonès que recupera una tècnica ancestral de
triturar la carn dels peixos menys valorats per fer-ne una pasta.
Rentada per eliminar greixos que la ranciegen i proteïnes
solubles que la malmeten, enriquida amb sal, sucre, midó, clara
d’ou i més coses, premsada i cuita al vapor, es conservava per
als temps d’hivern. L’any 1960, Nishitani Yösuke, de l’Institut
Pesquer Experimental Hokkaido, va posar a punt el procés
industrial per fer l’actual surimi, que, al Japó, té més de 2.000
presentacions, però que a casa nostra sol prendre la forma de
bastonets de cranc. Amb una capa de pebre vermell superficial
que li dóna color, pot menjar-se fred (està precuit) o calent,
després d’una cocció mínima.
2 llaunes de bonítol
Bonítol
És un parent relativament proper de la tonyina (ambdós pertanyen a la família dels escòmbrids), però de mida clarament inferior i que, tot i el nom, no s’ha de confondre amb el popular 'bonito del norte', que és, en realitat, una espècie més de tonyina, la tonyina blanca. A més de no passar, habitualment, del mig metre de llarg i dels tres o quatre quilos de pes, és fàcilment identificable per les bandes fosques que li recorren, obliquament, el llom (entre cinc i onze). Sobretot, a més, perquè se sol vendre fresc i com a peça sencera. De carn fosca i amb la característica banda encara més fosca a banda i banda del cos, la seva carn, de gust potent i una mica greixosa, sol ser més bona fregida que feta a la planxa, com en el cas de la tonyina. Però on resulta ideal és en guisats tipus marmitako, degudament trossejada i desespinada.
en escabetx (escorreguts) (160 g)
200 g de salsa maionesa

Preparació

Poseu les cebes en un bol i cobriu-les amb l'aigua.
Afegiu-hi el vinagre i deixeu-ho macerar 2 h. Poseu el contingut del bol al vas i programeu 4 segons, velocitat 4.
Escorreu-ho amb el cistell i poseu la ceba trossejada entre molts papers absorbents de cuina per treure-li tot el líquid (és molt important, per obtenir un bon resultat, que la ceba estigui ben escorreguda). Reserveu-ho.
Poseu en el vas el surimi i els ous. Trossegeu-ho programant 3 segons, velocitat 4.
Incorporeu-hi el bonítol, la maionesa i la ceba tendra reservada i programeu 10 segons, velocitat 3. Acabeu de barrejar-ho amb l'espàtula i retireu-ho del vas.
Serviu l'aperitiu sobre fulles d'endívia, cabdells, torrades, cassoletes, etc. Opcionalment, acabeu-ho amb llagostins o gambes.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Tenochtitlán, el centre del món asteca