Borratxo de rom amb plàtan al caramel i gelat de nata

Per Carles Tejedor

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

gelat de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.

Per al pa de pessic borratxo:

250 g de sucreÂ
250 g de farinaÂ
8 ousÂ

Per a lâalmÃvar de rom:

100 ml de rom
Rom
Licor alcohòlic obtingut de la destil·lació de la melassa (residu de l’obtenció del sucre de canya) fermentada, amb l’avantatge que no requereix el maltatge dels cereals. Creat a partir de la implantació de la canya de sucre a les Antilles, després del viatge de Colom, el rom que es va originar a les illes Barbados a principis del segle XVII va esdevenir un element bàsic del comerç marítim, sobretot vinculat amb el tràfic d’esclaus. També té una presència important a la zona del sud dels EUA, en competència amb el whisky de la zona nord. Inicialment es feia servir com a beguda sense mesclar, però aviat es va descobrir la seva capacitat per combinar amb begudes no alcohòliques, sobretot quan no s’envellia. En cuina té una aplicació limitada, generalment es fa servir per al macerat de fruites, tot i la facilitat que té per al flamejat.
Â
300 ml dâaiguaÂ
100 g de sucreÂ
la pela dâ1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
ratlladaÂ

Per al plÃ tan al caramel:

1 plÃ tan nanÂ

Per a la salsa de vainilla:

250 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
lÃquida
25 g de sucreÂ
1 branca de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
Â

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

gelat de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.

Per al pa de pessic borratxo:

250 g de sucreÂ
250 g de farinaÂ
8 ousÂ

Per a lâalmÃvar de rom:

100 ml de rom
Rom
Licor alcohòlic obtingut de la destil·lació de la melassa (residu de l’obtenció del sucre de canya) fermentada, amb l’avantatge que no requereix el maltatge dels cereals. Creat a partir de la implantació de la canya de sucre a les Antilles, després del viatge de Colom, el rom que es va originar a les illes Barbados a principis del segle XVII va esdevenir un element bàsic del comerç marítim, sobretot vinculat amb el tràfic d’esclaus. També té una presència important a la zona del sud dels EUA, en competència amb el whisky de la zona nord. Inicialment es feia servir com a beguda sense mesclar, però aviat es va descobrir la seva capacitat per combinar amb begudes no alcohòliques, sobretot quan no s’envellia. En cuina té una aplicació limitada, generalment es fa servir per al macerat de fruites, tot i la facilitat que té per al flamejat.
Â
300 ml dâaiguaÂ
100 g de sucreÂ
la pela dâ1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
ratlladaÂ

Per al plÃ tan al caramel:

1 plÃ tan nanÂ

Per a la salsa de vainilla:

250 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
lÃquida
25 g de sucreÂ
1 branca de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
Â

Preparació

Per al pa de pessic: munteu els ous amb el sucre fins que tripliquin el volum, barregeu-los amb la farina tamisada. Poseu-ho en un motlle i coeu-ho 15 min a 180 ºC.
Per a l’almívar: bulliu els ingredients de l’almívar i deixeu-los refredar.
Per al borratxo: talleu el pa de pessic en porcions i banyeu-les en el xarop de rom 30 min i, finalment, escorreu-les.
Per al plàtan al caramel: talleu el plàtan al llarg i salteu-lo en una paella antiadherent sense oli.
Per a la salsa de vainilla: bulliu els ingredients i deixeu-los refredar.
Salseu els plats de postres amb salsa de vainilla, al centre poseu-hi una porció de borratxo de rom i al damunt el plàtan saltat i el gelat de nata.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

7 esglésies romàniques que val la pena conèixer a Andorra

Del 15 d'abril al 15 de maig - 1a Jornada Gastronòmica de l'Espàrrec de Navarra de Reyno Gourmet

Tenochtitlán, el centre del món asteca