Carbassa amb taronja i trompetes de la mort

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

Per a la carbassa:

1 kg de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
150 g de sucre
aigua

Per al granissat:

1 l de suc de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
100 g de ginebra
Ginebra
Aiguardent d’entre 43 i 47º obtingut per destil·lació del fermentat d’ordi sense maltatge, amb una rectificació amb baies de ginebró i perfumat amb herbes, que en diferencien els tipus i les marques. Tot i la pretensió britànica, la ginebra és d’origen holandès i va ser creada al segle xvii. Va assolir una gran popularitat a les illes britàniques perquè era fàcil d’elaborar, i perquè va servir per boicotejar el conyac francès i per alienar la classe obrera més miserable. La societat victoriana, destinant-la al consum femení i inventant el gintònic amb idees curatives, la va rescatar de la baixa condició inicial i la va posar de moda. Als fogons, se sol fer servir per cuinar algunes aus i carns especialment greixoses, combinada amb el ginebró.
aromàtica

Per a les trompetes de la mort:

400 g de trompetes de la mort
500 ml d’aigua
250 g de sucre

Carbassa amb taronja i trompetes de la mort Gemma Clofent

Ingredients

Per a la carbassa:

1 kg de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
150 g de sucre
aigua

Per al granissat:

1 l de suc de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
100 g de ginebra
Ginebra
Aiguardent d’entre 43 i 47º obtingut per destil·lació del fermentat d’ordi sense maltatge, amb una rectificació amb baies de ginebró i perfumat amb herbes, que en diferencien els tipus i les marques. Tot i la pretensió britànica, la ginebra és d’origen holandès i va ser creada al segle xvii. Va assolir una gran popularitat a les illes britàniques perquè era fàcil d’elaborar, i perquè va servir per boicotejar el conyac francès i per alienar la classe obrera més miserable. La societat victoriana, destinant-la al consum femení i inventant el gintònic amb idees curatives, la va rescatar de la baixa condició inicial i la va posar de moda. Als fogons, se sol fer servir per cuinar algunes aus i carns especialment greixoses, combinada amb el ginebró.
aromàtica

Per a les trompetes de la mort:

400 g de trompetes de la mort
500 ml d’aigua
250 g de sucre

Carbassa amb taronja i trompetes de la mort Gemma Clofent

Preparació

Per a la carbassa: peleu la carbassa, traieu-ne les llavors i coeu-la amb l’aigua i el sucre. Quan sigui cuita, coleu-la i tritureu-la fins que sigui un puré fi. Reserveu-ho a la nevera.
Per al granissat: barregeu el suc i la ginebra i reserveu-ho al congelador. Un cop congelat, raspeu el granissat amb l’ajuda d’una forquilla.
Per a les trompetes: netegeu les trompetes. Poseu al foc l’aigua i el sucre. Quan arrenqui el bull, tireu-hi les trompetes i deixeu-ho coure uns minuts. Deixeu-ho refredar dins el mateix almívar.
Muntatge: repartiu el puré de carbassa al centre del plat; a sobre, les trompetes, i acabeu-ho amb el granissat.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Els 4 trens més emblemàtics del Principat

Tenochtitlán, el centre del món asteca

El millor pastís de formatge català a la pastisseria Larrosa de Flix