Cheesecake de maduixa

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Ingredients

Per a la base:

100 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
15 galetes maria

Per al farcit:

200 ml de llet condensada
Llet condensada
Preparat fill de la llet evaporada, que ja elaboraven els antics mongols deixant-la al sol, i que Nicolau Appert va experimentar amb èxit l’any 1820 com un procés més per aconseguir aliments de llarga conservació, i que, als EUA, es va fabricar amb el nom de Highland Evaporated Cream.

La llet condensada també és nord-americana —del 1865— i estava destinada a alimentar les tropes durant la Guerra de Secessió. Està feta a base de retirar aigua de la llet de vaca per afegir-hi fins a un 60% de sucre, convertint-la en un xarop espès, fàcil de conservar i de color blanc trencat, que, tradicionalment, es consumeix escampant-lo en una llesca de pa o com a complement del cafè. En pot o en tub, va ser apreciada durant la postguerra i es fa servir en preparats de rebosteria casolans. Però l’ús inicial, fer llet tot afegint-hi aigua, quasi s’ha oblidat.
1 sobre de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
en pols
300 g de formatge cremós
2 cullerades de sucre
150 g d'aigua
200 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida 35% MG

Per al coulis de maduixa:

200 g de maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.
80 g de sucre
1/2 sobre de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
en pols

'Cheesecake' de maduixa Gemma Clofent

'Cheese cake' de maduixa Gemma Clofent

Ingredients

Per a la base:

100 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
15 galetes maria

Per al farcit:

200 ml de llet condensada
Llet condensada
Preparat fill de la llet evaporada, que ja elaboraven els antics mongols deixant-la al sol, i que Nicolau Appert va experimentar amb èxit l’any 1820 com un procés més per aconseguir aliments de llarga conservació, i que, als EUA, es va fabricar amb el nom de Highland Evaporated Cream.

La llet condensada també és nord-americana —del 1865— i estava destinada a alimentar les tropes durant la Guerra de Secessió. Està feta a base de retirar aigua de la llet de vaca per afegir-hi fins a un 60% de sucre, convertint-la en un xarop espès, fàcil de conservar i de color blanc trencat, que, tradicionalment, es consumeix escampant-lo en una llesca de pa o com a complement del cafè. En pot o en tub, va ser apreciada durant la postguerra i es fa servir en preparats de rebosteria casolans. Però l’ús inicial, fer llet tot afegint-hi aigua, quasi s’ha oblidat.
1 sobre de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
en pols
300 g de formatge cremós
2 cullerades de sucre
150 g d'aigua
200 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida 35% MG

Per al coulis de maduixa:

200 g de maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.
80 g de sucre
1/2 sobre de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
en pols

Preparació

Per a la base: piqueu les galetes amb la batedora i barregeu-les amb la mantega, fosa. Cobriu la base d'un motlle de 22 cm amb aquesta barreja, pressionant-ho molt bé, i reserveu-ho a la nevera.
Per al farcit: munteu la nata líquida amb el sucre i afegiu-hi el formatge cremós amb la llet condensada. Remeneu-ho tot bé, perquè quedi ben integrat.
Escalfeu l'aigua i desfeu-hi la gelatina en pols, remenant-ho bé. Reserveu-la perquè es temperi una mica.
Aneu afegint la gelatina a la barreja de formatge i llet condensada, sense deixar de remenar. Aboqueu la mescla al motlle i reserveu-ho a la nevera, un mínim de 5 h.
Per al coulis de maduixa: retireu els tronquets de les maduixes, renteu-les i tritureu-les amb el sucre. Escalfeu el puré resultant en un cassó al foc i afegiu-hi la gelatina en pols. Heu de procurar que el puré no arribi a bullir. Quan la gelatina s'hagi desfet del tot, retireu el cassó del foc i reserveu-ho.
Retireu el cheesecake del motlle i cobriu-lo amb el coulis de maduixa. Deixeu-lo refredar almenys 1 h abans de servir-lo.

Preparació

També et pot interessar

17 barris i viles marineres que has de conèixer

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Eduard Finestres (Corpus, Berga)