Conill amb allada

Per Miquel Àngel Roque

Tipus de plat Segon

Dificultat Baixa

Sense
gluten Sense
lactosa Tradicional

Ingredients

1 conill
Conill
Animal originari de la regió mediterrània emparentat amb la llebre,
de la qual es diferencia per les orelles i les potes del darrere, més curtes.
Domesticat des d’antic, criat de manera artesana, a principis del segle xx
es va començar a criar industrialment. De carn menys fosca que la de la
llebre i, com aquella, fàcilment alterable, es recomana posar-la unes hores
en aigua freda, lleugerament salada, per blanquejar-la una mica més. El
fet de no tenir pell que protegeixi la carn, a diferència del pollastre, en fa
aconsellable la cocció en humit o recobrint-la, si es fa la cocció en sec, amb
una mica de cansalada. Si el conill és gros i, per tant, vell i de carn més
feta, val la pena marinar-la una mica amb oli, algun líquid àcid, com el vi
o el vinagre, i herbes aromàtiques, per estovar-la i perfumar-la.
tallat a trossos petits
una cabeça d'alls
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
150 ml de xerès
sal
unes branques de romaní

1 conill
Conill
Animal originari de la regió mediterrània emparentat amb la llebre,
de la qual es diferencia per les orelles i les potes del darrere, més curtes.
Domesticat des d’antic, criat de manera artesana, a principis del segle xx
es va començar a criar industrialment. De carn menys fosca que la de la
llebre i, com aquella, fàcilment alterable, es recomana posar-la unes hores
en aigua freda, lleugerament salada, per blanquejar-la una mica més. El
fet de no tenir pell que protegeixi la carn, a diferència del pollastre, en fa
aconsellable la cocció en humit o recobrint-la, si es fa la cocció en sec, amb
una mica de cansalada. Si el conill és gros i, per tant, vell i de carn més
feta, val la pena marinar-la una mica amb oli, algun líquid àcid, com el vi
o el vinagre, i herbes aromàtiques, per estovar-la i perfumar-la.
tallat a trossos petits
una cabeça d'alls
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
150 ml de xerès
sal
unes branques de romaní

Separeu els grans de la cabeça i, sense pelar-los, dóneu-los un cop amb la fulla del ganivet.
Tireu un bon raig d'oli d'oliva en una cocota i amb el foc baix cuineu els grans d'all durant 5 min, controlant en tot moment que no es cremin. D'aquesta manera aromatitzaran l'oli. Retireu i reserveu els grans d'all per a més tard.
Saleu el conill i poseu-lo a la cocota, deixeu que es cuini uns 5 min a foc mitjà. Doneu-li voltes perquè es dauri per tots els costats.
Afegiu-hi el xerès i deixeu que s'evapori l'alcohol. Retorneu els grans d'all a la cocota i tapeu-la. Deixeu-ho cuinar a foc baix uns 20 min.
En l'últim moment, afegiu-hi unes branques de romaní fresc.
Serviu el conill amb alls acompanyat d'una amanida de pastanaga.