Costelles de porc caramel·litzades al forn i sake

Cal celebrar que és divendres!

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1 costella de porc
Costella de porc
La popularització del llom sense os ha fet que el pany de costella de porc sigui una peça habitual a les nostres cansaladeries, en detriment del convencional costellam sencer, del qual, per tall transversal i aprofitant l’espai intercostal, s’obtenen les llonzes, també anomenades 'costelles', destinades, bàsicament, a la brasa o a la planxa. Per influència de la cuina xinesa, que prepara les barnilles senceres caramel·litzades que s’han popularitzat com 'spare ribs', ha arribat, també, a les barbacoes, fent-nos oblidar que, separada i feta a bocins, aquesta mateixa costella s’han emprat, des de sempre, en alguns guisats tradicionals, com els fideus a la cassola o l’arròs amb costella. Especialment, la part més distal de la barnilla, on l’os el substitueix el cartílag, que aporta gelatina al preparat.
200 g de dàtils
100 g d’ametlles blanques
1 branca de romaní
2 taronges
100 ml de mel
100 ml de sake
Sake
Tot i que en japonès correspon al concepte de beguda alcohòlica, la paraula sake designa, a occident, la beguda tradicional del Japó, que avui es fa a base d’arròs rentat, cuit al vapor, fermentat i, sovint, envellit en bótes d’aspecte peculiar. Tradicionalment, com els licors d’altres cultures, es feia per la fermentació d’arròs mastegat i escopit. El nihonshu —nom japonès per al sake— té un grau alcohòlic entre 12 i 16º. Els seus diversos tipus s’agrupen en tres grups: Mirin, el que s’empra a la cuina, Toso, un punt dolç i tradicional de l’any nou, i Seishu, més refinat i que sol ser el que trobem a les botigues. Se serveix tebi i en tasses de porcellana, però alguns elaboradors han elevat el seu grau alcohòlic i aconsellen prendre’l fred.
2 pomes àcides
2 cebes tendres
2 pastanagues
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Costillas de cerdo caramelizadas al horno y sake Becky Lawton

Ingredients

1 costella de porc
Costella de porc
La popularització del llom sense os ha fet que el pany de costella de porc sigui una peça habitual a les nostres cansaladeries, en detriment del convencional costellam sencer, del qual, per tall transversal i aprofitant l’espai intercostal, s’obtenen les llonzes, també anomenades 'costelles', destinades, bàsicament, a la brasa o a la planxa. Per influència de la cuina xinesa, que prepara les barnilles senceres caramel·litzades que s’han popularitzat com 'spare ribs', ha arribat, també, a les barbacoes, fent-nos oblidar que, separada i feta a bocins, aquesta mateixa costella s’han emprat, des de sempre, en alguns guisats tradicionals, com els fideus a la cassola o l’arròs amb costella. Especialment, la part més distal de la barnilla, on l’os el substitueix el cartílag, que aporta gelatina al preparat.
200 g de dàtils
100 g d’ametlles blanques
1 branca de romaní
2 taronges
100 ml de mel
100 ml de sake
Sake
Tot i que en japonès correspon al concepte de beguda alcohòlica, la paraula sake designa, a occident, la beguda tradicional del Japó, que avui es fa a base d’arròs rentat, cuit al vapor, fermentat i, sovint, envellit en bótes d’aspecte peculiar. Tradicionalment, com els licors d’altres cultures, es feia per la fermentació d’arròs mastegat i escopit. El nihonshu —nom japonès per al sake— té un grau alcohòlic entre 12 i 16º. Els seus diversos tipus s’agrupen en tres grups: Mirin, el que s’empra a la cuina, Toso, un punt dolç i tradicional de l’any nou, i Seishu, més refinat i que sol ser el que trobem a les botigues. Se serveix tebi i en tasses de porcellana, però alguns elaboradors han elevat el seu grau alcohòlic i aconsellen prendre’l fred.
2 pomes àcides
2 cebes tendres
2 pastanagues
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Costillas de cerdo caramelizadas al horno y sake Becky Lawton

Preparació

En una safata de forn, poseu les costelles de porc trossejades, amb les cebes i les pastanagues tallades a rodanxes.
Salpebreu-ho i ruixeu-ho amb un raig d’oli d’oliva. Afegiu-hi també la branca de romaní i el sake.
Poseu-ho al forn, a 190 ºC, 20 min, fins que la costella comenci a daurar-se.
Afegiu-hi el suc i la pela ratllada de les taronges, i deixeu que s’evapori mentre es rosteix la carn, 30 min.
Afegiu-hi la mel i deixeu que la costella es caramel·litzi, 20 min, sense deixar de girar-la de tant en tant.
Torreu les ametlles al forn i serviu la costella amb les ametlles i els dàtils.
Podeu saltar uns bastons de poma arrebossats amb sucre per acabar aquest plat de carn, o rostir les pomes (en aquest cas, feu servir poma reineta) i triturar-les fins a obtenir una compota.

CONSELL
Podeu apujar el forn els últims 20 min perquè la costella es caramel·litzi bé, o bé posar la safata de forn al foc perquè el líquid es redueixi i la costella s’impregni del caramel.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

Tenochtitlán, el centre del món asteca

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida