Crema de coliflor amb sobrassada

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Amb nens

Ingredients

½ coliflor
Coliflor
Aquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades…
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
700 ml d’aigua
1 cullerada de formatge d’untar, un parell de formatgets o un raig de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
100 g de sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
30 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 gra d’all
sal

Crema de coliflor amb sobrassada

Ingredients

½ coliflor
Coliflor
Aquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades…
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
700 ml d’aigua
1 cullerada de formatge d’untar, un parell de formatgets o un raig de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
100 g de sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
30 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 gra d’all
sal

Preparació

Amb l’ajuda d’un adult, poseu la mantega amb la ceba i el gra d’all, picats, en una cassola on càpiguen bé tots els ingredients que fareu servir per a la crema. Coeu-ho a foc lent, ja que la ceba no s’ha d’enrossir.
Afegiu-hi la coliflor a trossets, apugeu el foc i remeneu-ho una estoneta. Per exemple, podeu comptar fins a 30 lentament.
Un cop fetes les 30 voltes, aboqueu-hi l’aigua i feu coure el conjunt, a foc mitjà, 30 min.
Afegiu-hi una mica de sal i tritureu-ho amb un túrmix, vigilant molt de no esquitxar-nos.
Afegiu-hi la nata líquida, els formatgets o el formatge d’untar, i reserveu-ho.
Distribuïu la crema als plats.
Foneu la sobrassada al microones, només un momentet. Amb l’oli de sobrassada, feu dibuixos sobre la crema de coliflor i ja la podeu servir.

El consell

Si alguna verdura no us agrada especialment, proveu de menjar-la en forma de crema. El formatget i la ceba faran que el seu gust quedi molt camuflat. També podeu posar-hi altres verdures que sí que us agradin. La carbassa, per exemple, és una de les que més triomfen, entre els nens.
Si no us agrada la sobrassada, podeu acabar el plat amb una mica de pernil salat talladet ben fi o amb uns crostonets de pa torrat.

Preparació

Preparació

El consell

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

7 esglésies romàniques que val la pena conèixer a Andorra

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?