Crestes de formatge, mató i espinacs

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Vegetariana Amb nens

Ingredients

Per a la massa:

300 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
150 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 ou gros
½ culleradeta de sal
1 ou per pintar les crestes

Per al farcit:

400 g d’espinacs
Espinacs
Verdura originària de l’antiga Pèrsia que va ser absolutament desconeguda pels clàssics. Els àrabs la van portar a Europa a través de la Península Ibèrica, i ràpidament va passar a ser apreciada a Itàlia, d’on Caterina de Mèdici la va portar a França i la va popularitzar en casar-se amb Enric II de França. L’espinac, que es pot consumir cuit o, si les fulles són joves, cru, com a amanida, demana un rentat curós —just abans de posar-lo al foc i sense deixar-lo en remull—, ja que creix en contacte amb la terra. Combina molt bé amb la llet i derivats, que n’atenuen l’acidesa natural que recomana el consum immediat, un cop cuit. Una cocció que cal fer ràpidament i sense gaire aigua, per evitar que se’n dissipi el sabor, cosa que, d’altra banda, fa recomanable incorporar-lo al final de les elaboracions dels plats. També combina de manera excel·lent amb els ous.
congelats
100 g de mató d'ovella
60 g de formatge parmesà ratllat
50 g de panses (un grapat)
30 g de pinyons (un grapat)

Crestes de formatge, mató i espinacs

Ingredients

Per a la massa:

300 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
150 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 ou gros
½ culleradeta de sal
1 ou per pintar les crestes

Per al farcit:

400 g d’espinacs
Espinacs
Verdura originària de l’antiga Pèrsia que va ser absolutament desconeguda pels clàssics. Els àrabs la van portar a Europa a través de la Península Ibèrica, i ràpidament va passar a ser apreciada a Itàlia, d’on Caterina de Mèdici la va portar a França i la va popularitzar en casar-se amb Enric II de França. L’espinac, que es pot consumir cuit o, si les fulles són joves, cru, com a amanida, demana un rentat curós —just abans de posar-lo al foc i sense deixar-lo en remull—, ja que creix en contacte amb la terra. Combina molt bé amb la llet i derivats, que n’atenuen l’acidesa natural que recomana el consum immediat, un cop cuit. Una cocció que cal fer ràpidament i sense gaire aigua, per evitar que se’n dissipi el sabor, cosa que, d’altra banda, fa recomanable incorporar-lo al final de les elaboracions dels plats. També combina de manera excel·lent amb els ous.
congelats
100 g de mató d'ovella
60 g de formatge parmesà ratllat
50 g de panses (un grapat)
30 g de pinyons (un grapat)

Preparació

Per al farcit: poseu un dit d’aigua en una olla. Demaneu ajuda a un adult per posar l’olla al foc i, quan bulli, tireu-hi els espinacs.
Quan l’aigua torni a bullir, coleu-los i refresqueu-los sota l’aixeta. Premeu-los bé perquè treguin tota l’aigua i talleu-los amb unes tisores escolares o un ganivet de taula.
En una paella gran, poseu un bon raig d’oli, els pinyons i les panses. Salteu els espinacs a foc fort 2 min i reserveu-los.
Fora del foc, afegiu-hi els formatges i una mica de sal. Barregeu-ho bé i reserveu-ho.
Per a la massa: en un bol gran, poseu la farina, la sal i la mantega freda, a daus.
Amasseu-ho fins que la mantega desaparegui i la barreja sembli sorra.
Afegiu-hi l’ou batut i barregeu-ho fins a tenir una massa llisa i ben integrada.
Amb un corró una mica enfarinat, estireu la massa ben fina. Talleu-ne rodones amb un motlle o un got, i poseu-les 5 min al congelador.
Al mig de la massa, poseu-hi una cullerada de farcit, tanqueu-la amb forma de mitja lluna i premeu-ne les vores amb una forquilla perquè no s’escapi el farcit.
Enceneu el forn a 180 ºC.
Poseu les crestes sobre paper de forn, pinteu-les amb ou batut i enforneu-les uns 15 min.

Preparació

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

6 plats per menjar pèsols

Plans primaverals en família a Catalunya

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?