Farcells rostits de rap, pil-pil de coliflor, xips de carxofa i salsa espanyola

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

600 g de cua de rap
Rap
D’aspecte poc atractiu, viu als fons sorrencs i caça a l’aguait. Abans els pescadors el tornaven a la mar, però ara ha esdevingut un peix preuat i molt consumit, malgrat que, directament, només se n’aprofita la cua i, en els més grossos, les galtes. Amb la part del cap, i fins i tot la pell, se sol preparar brou blanc de peix. La textura sovint es compara amb la de la llagosta (hi ha un preparat tradicional batejat com a 'rap allagostat'), però la seva carn necessita que es peli bé del tel que l’envolta, per evitar que s’encongeixi, cosa que la torna eixarreïda en perdre els sucs. Per això, sovint, les cues al forn s’embolcallen amb talls de cansalada.
gran neta i sense el cap
150 g de porros
Porro
Verdura nacional francesa, aquest parent de l’all i la ceba, com ells, bianual, ja el coneixien egipcis i celtes. De gust més dolç, fins i tot un punt ensucrat, que la ceba, sol ser calçat per garantir que la part blanca sigui el màxim de llarga. Justament aquest calçat és el que en fa recomanable la neteja a fons, per retirar-ne la terra que es pugui haver dipositat entre les fulles. Batejat, a Europa, com l’'espàrrec del pobre', resulta excel·lent en els preparats d’aquesta altra verdura. També com a substitut de la ceba, en determinats sofregits. Però convé no oblidar la funció bàsica que té a la vichyssoise, la mare de les cremes fredes. La cocció, quan és protagonista d’un plat, no ha de ser gaire llarga. Per evitar que agafi textura pastosa, no gaire agradable, la mateixa que agafa si el congelem un cop cuit.
nets
200 g de coliflor
Coliflor
Aquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades…
75 g de carxofes
200 ml d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge exra
250 ml d'oli de gira-sol
Oli de gira-sol
Encara que la planta sigui originària de Mèxic, sembla que va ser a finals del segle XVIII i a Rússia on van començar les proves d’extracció de l’oli contingut a les llavors (les populars pipes), i que la seva comercialització plena es va iniciar a mitjans del segle XIX.

De color groc més o menys pàl·lid, és un oli poc espès i de gust dolç, quan és de premsada en fred i no rectificat, amb un toc d’avellana, però que recorda les llavors de les quals prové. D’oxidació fàcil, convé guardar-lo a les fosques i en un lloc fresc.

Ric en vitamina E i greixos insaturats (fins a un 80%), és recomanable consumir-lo cru, especialment per fer maioneses, però també convé per a tots els altres usos, ja que, entre altres virtuts, suporta bé les temperatures dels fregits. Convé, de totes maneres, no reutilitzar-lo massa cops.
sal en escates
5 ml de concentrat de carn

farcellets rostits rap

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

600 g de cua de rap
Rap
D’aspecte poc atractiu, viu als fons sorrencs i caça a l’aguait. Abans els pescadors el tornaven a la mar, però ara ha esdevingut un peix preuat i molt consumit, malgrat que, directament, només se n’aprofita la cua i, en els més grossos, les galtes. Amb la part del cap, i fins i tot la pell, se sol preparar brou blanc de peix. La textura sovint es compara amb la de la llagosta (hi ha un preparat tradicional batejat com a 'rap allagostat'), però la seva carn necessita que es peli bé del tel que l’envolta, per evitar que s’encongeixi, cosa que la torna eixarreïda en perdre els sucs. Per això, sovint, les cues al forn s’embolcallen amb talls de cansalada.
gran neta i sense el cap
150 g de porros
Porro
Verdura nacional francesa, aquest parent de l’all i la ceba, com ells, bianual, ja el coneixien egipcis i celtes. De gust més dolç, fins i tot un punt ensucrat, que la ceba, sol ser calçat per garantir que la part blanca sigui el màxim de llarga. Justament aquest calçat és el que en fa recomanable la neteja a fons, per retirar-ne la terra que es pugui haver dipositat entre les fulles. Batejat, a Europa, com l’'espàrrec del pobre', resulta excel·lent en els preparats d’aquesta altra verdura. També com a substitut de la ceba, en determinats sofregits. Però convé no oblidar la funció bàsica que té a la vichyssoise, la mare de les cremes fredes. La cocció, quan és protagonista d’un plat, no ha de ser gaire llarga. Per evitar que agafi textura pastosa, no gaire agradable, la mateixa que agafa si el congelem un cop cuit.
nets
200 g de coliflor
Coliflor
Aquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades…
75 g de carxofes
200 ml d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge exra
250 ml d'oli de gira-sol
Oli de gira-sol
Encara que la planta sigui originària de Mèxic, sembla que va ser a finals del segle XVIII i a Rússia on van començar les proves d’extracció de l’oli contingut a les llavors (les populars pipes), i que la seva comercialització plena es va iniciar a mitjans del segle XIX.

De color groc més o menys pàl·lid, és un oli poc espès i de gust dolç, quan és de premsada en fred i no rectificat, amb un toc d’avellana, però que recorda les llavors de les quals prové. D’oxidació fàcil, convé guardar-lo a les fosques i en un lloc fresc.

Ric en vitamina E i greixos insaturats (fins a un 80%), és recomanable consumir-lo cru, especialment per fer maioneses, però també convé per a tots els altres usos, ja que, entre altres virtuts, suporta bé les temperatures dels fregits. Convé, de totes maneres, no reutilitzar-lo massa cops.
sal en escates
5 ml de concentrat de carn

Preparació

Talleu el rap en racions de 150 g i reserveu-lo a la nevera.
Talleu els porros en rodelles de 10 cm i escaldeu-los. Refredeu-los amb aigua i gel i assequeu-los amb paper absorbent. Emboliqueu el rap amb les làmines de porro, fent-ne un farcellet, i reserveu-ho.
Talleu la coliflor per les branques i coeu-la al vapor, a 100º, 10 min. Tritureu-la amb el robot de cuina i afegiu-hi l'oli d'oliva verge extra i un polsim de sal, per obtenir un puré molt fi. Reserveu-lo en calent.
En un cassó baix, escalfeu l'oli de gira-sol. Talleu les fulles més grosses de la carxofa en juliana i fregiu-les a foc ford. Escorreu els xips i reserveu-los.
Marqueu els farcellets de porro i rap a la planxa i acabeu-ne la cocció al forn, 10 min a 200ºC. Escalfeu el concentrat de carn.
Al fons d'un plat, feu una llàgima de pil-pil de coliflor i, a sobre, poseu-hi el farcellet de rap i porro, els xips de carxofa i salseu-ho amb el concentrat de carn.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida