Flamet amb torrada de gerds

Per Mariona Quadrada

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

Per als flamets:

6 rovells d’ou
4 clares
500 ml de llet
1/2 canonet de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
125 g de sucre
100 g de sucre per al caramel

Per a la torrada:

Per als gerds:

200 g de gerds
Gerds
Directament emparentada amb els nostres humils esbarzers, la gerdera presenta un fruit compost que, a diferència de la maduixa, que també n’és parenta, en la qual es fusionen, conserva petits fruits individuals independents que embolcallen la base. Una estructura arrodonida i granulada a la qual la móra dóna nom genèric. Localitzada pels croats als vessants del mont Ida (Turquia) la 'Rubus idaeus' va arribar a Europa. Amb els fruits delicats de color vermell va esdevenir competidora de la maduixa, tant en el consum directe, just rentada un moment, com en la preparació de purés integrats en diversos pastissos. Aclimatat al conreu des del segle XVIII per augmentar-ne la mida, el gerd continua, però, tenint la consideració popular de fruita salvatge. Potser perquè no s’ha diferenciat, com la seva parenta, en maduixes i maduixots.
100 g de sucre

Flamet amb torrada de gerds

Per als flamets:

6 rovells d’ou
4 clares
500 ml de llet
1/2 canonet de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
125 g de sucre
100 g de sucre per al caramel

Per a la torrada:

Per als gerds:

200 g de gerds
Gerds
Directament emparentada amb els nostres humils esbarzers, la gerdera presenta un fruit compost que, a diferència de la maduixa, que també n’és parenta, en la qual es fusionen, conserva petits fruits individuals independents que embolcallen la base. Una estructura arrodonida i granulada a la qual la móra dóna nom genèric. Localitzada pels croats als vessants del mont Ida (Turquia) la 'Rubus idaeus' va arribar a Europa. Amb els fruits delicats de color vermell va esdevenir competidora de la maduixa, tant en el consum directe, just rentada un moment, com en la preparació de purés integrats en diversos pastissos. Aclimatat al conreu des del segle XVIII per augmentar-ne la mida, el gerd continua, però, tenint la consideració popular de fruita salvatge. Potser perquè no s’ha diferenciat, com la seva parenta, en maduixes i maduixots.
100 g de sucre

Per al flamets: feu el caramel i poseu-lo a les flameres. Poseu la llet al foc amb la vainilla i deixeu-la infusionar 10 min. Bateu els ous amb el sucre i afegiu-hi la llet. Aboqueu la preparació en motlles individuals i coeu-los al forn al bany maria 20 min a 160 ºC.
Per a les torrades: feu llesquetes ben fines, pinteu-les amb mantega fosa i cobriu-les amb sucre. Enforneu-les a 130 ºC fins que siguin seques.
Per al gerds: separeu quatre gerds per cada llesqueta, uns 75 g. Feu un coulis amb l’almívar (el sucre cobert d’aigua) a fil fluix, 103 ºC.
Fora del foc, aboqueu-hi els gerds restants, tritureu-los i coleu-los. Deixeu-ho refredar.
Serviu el flamet amb la torrada amb els gerds reservats i el coulis.