Magdalenes superesponjoses de NESCAFÉ® Dolce Gusto®

Per Miquel Àngel Roque

Tipus de plat Postres

Vegetariana

Ingredients

2 ous mida L
175 g de sucre
60 ml de tallat NESCAFÉ Dolce Gusto
190 g d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
arbequina
210 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
2 culleradetes de mel
5 g de llevat Royal
una mica de sal

Magdalenes superesponjoses Miquel Àngel Roque

2 ous mida L
175 g de sucre
60 ml de tallat NESCAFÉ Dolce Gusto
190 g d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
arbequina
210 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
2 culleradetes de mel
5 g de llevat Royal
una mica de sal

En un bol, bateu els ous i el sucre durant 5 min, fins que estiguin ben escumosos.
Incorporeu-hi la llet i la mel i bateu-ho bé.
Afegiu-hi l'oli i el cafè tallat i torneu-ho a batre.
Incorporeu-hi la farina, el llevat i la sal, tamisats, i bateu-ho 1 min més.
Deixeu reposar la massa a la nevera durant 24 h.
Passat el temps, bateu una mica la massa i repartiu-la en 12 càpsules de paper. Empolseu-hi una mica de sucre per sobre per aconseguir un acabat cruixent.
Preescalfeu el forn a 250 ºC, a dalt i a baix (i si el forn té ventilador, poseu-lo). Quan enforneu les magdalenes abaixeu la temperatura a 190 ºC i coeu-les durant 15 min. Segurament haureu d'ajustar algun minut, ja que cada forn és un món.