'Makiterrà' de salmó

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 15

Ràpida i senzilla Sense
gluten Amb nens

Ingredients

fulles d’enciam
100 g de formatge d’untar
50 g de salmó fumat
Salmó fumat
Fruit del procés de fumat dels dos filets del salmó europeu ('Salmo salar'), encara que la globalització ofereixi també el producte preparat amb espècies del Pacífic, de menys qualitat. Un fumat que se sol fer, habitualment, en fred, per sota dels 30 ºC, per mantenirne la textura original, però que també es fa en calent, duent el salmó fins als 75 ºC, cosa que li dóna una textura força diferent i aplicacions més restringides. En ambdós casos, el fum de la fusta que crema aporta elements de sabor al peix mentre s’asseca i s’altera per fer-ne possible una certa conservació. En el momento del consum, els filets se solen tallar a llenques primes, que es presenten en canapès, entrepans, carpaccio o fins i tot sushi, malgrat que al Japó rarament es faci. A la cuina, es prepara bàsicament en amanida, buscant conservar-ne el sabor.
julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
un grapat de nous
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.

Ingredients

fulles d’enciam
100 g de formatge d’untar
50 g de salmó fumat
Salmó fumat
Fruit del procés de fumat dels dos filets del salmó europeu ('Salmo salar'), encara que la globalització ofereixi també el producte preparat amb espècies del Pacífic, de menys qualitat. Un fumat que se sol fer, habitualment, en fred, per sota dels 30 ºC, per mantenirne la textura original, però que també es fa en calent, duent el salmó fins als 75 ºC, cosa que li dóna una textura força diferent i aplicacions més restringides. En ambdós casos, el fum de la fusta que crema aporta elements de sabor al peix mentre s’asseca i s’altera per fer-ne possible una certa conservació. En el momento del consum, els filets se solen tallar a llenques primes, que es presenten en canapès, entrepans, carpaccio o fins i tot sushi, malgrat que al Japó rarament es faci. A la cuina, es prepara bàsicament en amanida, buscant conservar-ne el sabor.
julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
un grapat de nous
Nou
Fruita seca introduïda a Europa pels romans i que dóna, en botànica, nom genèric a la llavor que guarden dins del pinyol. La llavor de la nou té una forma complexa i creuada amb les meitats de la closca. D’aquí el fracàs habitual en trencar-les aprofitant-ne la sutura. Primer cal debilitar-la amb una lleugera pressió del trencanous i després, girant 90 graus, trencar la closca prement raonablement més fort. Per la fragilitat —s’enrancia i s’estova fàcilment-, la nou no sol ser present ni a les picades de la nostra cuina ni a les salses. Sense que això suposi que no s’hi pugui integrar i continuï fent només de toc final de pastissos, amanides i altres preparats. Per aconseguir-ho, la conservació hauria de fer-se en recipients hermèticament tancats i sense retirar-ne la closca.

Preparació

Desfulleu l’enciam i, si té els nervis molt marcats, talleu-los amb cura.
Estireu unes làmines de film transparent i poseu-hi l’enciam a sobre.
En un bol, barregeu el formatge d’untar amb una mica de julivert picat i nous picades.
Unteu les fulles d’enciam amb aquesta barreja i, al mig, poseu-hi una tira de salmó fumat. Emboliqueu l’enciam sobre ell mateix i premeu-ho bé, com si fos un caramel.
Deixeu-ho una estona a la nevera.
Traieu els rotlles de la nevera i talleu-los com si fos un rotlle de sushi.

Preparació

Preparació

També et pot interessar

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?