Mitjana de vedella
Tall de carn sense os obtingut a partir de la zona del llom alt i com a part del múscul que recorre l’esquena per la part externa, , a banda i banda de la columna vertebral.
Equivalent, per tant, al llom de porc, la carn de la mitjana és magra, tendra i melosa, gràcies, d’una banda, a la poca feina que fa el múscul, i, de l’altra, al greix infiltrat i a la capa de greix que sol recobrir-la pel costat exterior.
A la cuina, es pot preparar feta a talls més o menys gruixuts, segons les preferències (quan té un gruix d’uns dos centímetres, rep el nom específic d’entrecot), o com una peça sencera. En el primer cas, la planxa o la brasa són els mètodes de cocció habituals, i en el segon, el forn permet la preparació, entre d’altres, del mític rosbif. En ambdós casos, però, requerirà una salsa o amaniment, per donar-li una mica més de gust.
