Pastís de torrons d'Agramunt

Per Pep Nogué

Tipus de plat Postres

Dificultat Alta

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

Per a la 'daquoise' d’avellanes i fajol:

220 g de clara d’ou
120 g de sucre
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’avellana
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’ametlla
80 g de sucre de llustre
20 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de blat
20 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de fajol

Per a la mousse de recuit de drap:

400 g de recuit de drap d’ovella ripollesa del Mas Marcè
400 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
32% MG
300 g de torró d’Agramunt
125 g de sucre

Per a l’almívar de ratafia:

100 g de sucre
100 g d’aigua
200 g de ratafia
Ratafia
Licor tradicional català emparat per una indicació geogràfica protegida, que es prepara a diverses regions de muntanya del nostre país a base de macerar en aigua i alcohol, durant un mínim de dos mesos, nous tendres just esberlades i una barreja d’herbes i espècies que cada productor defineix. Passat aquest temps, el líquid se sotmet a un procés de decantació previ a la incorporació d’un xarop de sucre més o menys caramel·litzat, que li donarà tant el color torrat característic com el toc dolcenc tradicional, i a un procés d’envelliment en bótes de fusta durant un mínim de tres mesos, passats els quals s’envasa en les ampolles de vidre característiques.

La graduació alcohòlica habitual -entre el 23 i el 26%- la fa una beguda apta per a la sobretaula o per prendre a mitja tarda, acompanyant alguna llaminadura.
Russet

Per al praliné d’avellanes:

250 g d’avellanes torrades i repelades
50 g de sucre.

Pastís de torrons d'Agramunt

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

Per a la 'daquoise' d’avellanes i fajol:

220 g de clara d’ou
120 g de sucre
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’avellana
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
d’ametlla
80 g de sucre de llustre
20 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de blat
20 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de fajol

Per a la mousse de recuit de drap:

400 g de recuit de drap d’ovella ripollesa del Mas Marcè
400 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
32% MG
300 g de torró d’Agramunt
125 g de sucre

Per a l’almívar de ratafia:

100 g de sucre
100 g d’aigua
200 g de ratafia
Ratafia
Licor tradicional català emparat per una indicació geogràfica protegida, que es prepara a diverses regions de muntanya del nostre país a base de macerar en aigua i alcohol, durant un mínim de dos mesos, nous tendres just esberlades i una barreja d’herbes i espècies que cada productor defineix. Passat aquest temps, el líquid se sotmet a un procés de decantació previ a la incorporació d’un xarop de sucre més o menys caramel·litzat, que li donarà tant el color torrat característic com el toc dolcenc tradicional, i a un procés d’envelliment en bótes de fusta durant un mínim de tres mesos, passats els quals s’envasa en les ampolles de vidre característiques.

La graduació alcohòlica habitual -entre el 23 i el 26%- la fa una beguda apta per a la sobretaula o per prendre a mitja tarda, acompanyant alguna llaminadura.
Russet

Per al praliné d’avellanes:

250 g d’avellanes torrades i repelades
50 g de sucre.

Preparació

Prepareu una merenga francesa amb les clares i els 120 g de sucre.
Barregeu la resta d’ingredients i tamiseu-los.
Incorporeu-los a la merenga procurant mantenir la màxima esponjositat.
Disposeu la merenga en planxes de forn, d’1 cm de gruix. Enforneu-les 15 min a 170 ºC.
Munteu el recuit i el sucre.
Incorporeu la nata al recuit ensucrat, a poc a poc, evitant que es facin grumolls i aconseguint un muntat consistent i homogeni. Afegiu-hi el torró trencat en trossets. Guardeu-ho en fred.
Poseu a bullir aigua i sucre. Quan arrenqui el bull, pareu el foc, tireu-hi la ratafia i deixeu-ho refredar.
Tritureu les avellanes i el sucre, a la Thermomix, augmentant la velocitat, fins a aconseguir una pasta suau i espessa.
Dividiu la planxa de ‘daquoise’ en tres parts iguals. Emborratxeu lleugerament la primera amb ratafia i escampeu-hi la meitat del praliné.
Afegiu-hi la segona planxa a sobre. Emborratxeu-la amb l’almívar de ratafia.
Escampeu-hi la resta de praliné.
Disposeu la darrera planxa de ‘daquoise’, emborratxeu-la també amb ratafia.
Cobriu-la amb la mousse, deixant una superfície llisa. Deixeu-ho refredar a la nevera 2 h.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

El millor pastís de formatge català a la pastisseria Larrosa de Flix

Els 4 trens més emblemàtics del Principat

Tenochtitlán, el centre del món asteca