Pastís mallorquí de verdures

Per Joana Dilmer Faro

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

4 albergínies
3 pebrots
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
vermells
3 patates
4 carbasses
250 ml de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
triturat
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
4 cebes

Pastís mallorquí de verdures

4 albergínies
3 pebrots
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
vermells
3 patates
4 carbasses
250 ml de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
triturat
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
4 cebes

Peleu i talleu les cebes, les patates i els carbassons a rodelles fines.
Peleu i talleu les albergínies a rodelles fines i poseu-les en una escorredira amb sal.
Peleu i talleu els pebrots a tires.
En una paella amb oli, fregiu, per separat, les cebes, les albergínies, els pebrots, les patates i els carbassons, amb una mica de sal. Quan vagin agafant color, reserveu-los (per separat) en un paper absorbent.
En una cassola fonda, aneu fent capes: ceba, albergínia, pebrot, patata i carbassó, fins a omplir-ne unes parts. Tireu-hi el tomàquet per damunt.
Tapeu-ho i poseu-ho a foc viu, fins que arrenqui el bull, i abaixeu-ho al mínim. Heu de deixar-ho així 2 h, remenant-ho lleugerament de tant en tant, sense desfer el pastís (n’hi ha prou sacsejant una mica la cassola).
Aquest plat es pot menjar calent, tebi o fred.