Pit de gall negre del Penedès amb xarel·lo

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

4 pits de gall
Gall
Conegut com a 'bruixa sense taques', perquè li falten les quatre taques, al final de les aletes dorsal i ventral, que presenta la bruixa. És un peix pla amb ulls grans, separats per una cresta òssia i situats tots dos a la part esquerra (la superior quan reposa al fons) del cos, just per sobre d’una boca força gran i retràctil. De color groc clar a la cara superior, que pot canviar, i rosat en la que es recolza al fons. De mida més gran que la palaia, amb el cos llis i les aletes de radis més llargs, pot tenir una mida suficient per ser tractat com el llenguado, és a dir, fet a filets un cop pelada la cara superior i escatada la inferior. Els exemplars de menys mida, per contra, se solen preparar arrebossats i fregits.
1⁄2 got de xarel·lo
300 g de cigrons
100 g de camagrocs
100 g de fons de carn
sal
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Pit de gall negre del Penedès amb xarel·lo del restaurant El Cigró d'Or

4 pits de gall
Gall
Conegut com a 'bruixa sense taques', perquè li falten les quatre taques, al final de les aletes dorsal i ventral, que presenta la bruixa. És un peix pla amb ulls grans, separats per una cresta òssia i situats tots dos a la part esquerra (la superior quan reposa al fons) del cos, just per sobre d’una boca força gran i retràctil. De color groc clar a la cara superior, que pot canviar, i rosat en la que es recolza al fons. De mida més gran que la palaia, amb el cos llis i les aletes de radis més llargs, pot tenir una mida suficient per ser tractat com el llenguado, és a dir, fet a filets un cop pelada la cara superior i escatada la inferior. Els exemplars de menys mida, per contra, se solen preparar arrebossats i fregits.
1⁄2 got de xarel·lo
300 g de cigrons
100 g de camagrocs
100 g de fons de carn
sal
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Escalfeu el xarel·lo en un cassó i flamegeu-ho.
Un cop flamejat, afegiu-hi els pits de gall i, amb el foc ja apagat, deixeu-ho reposar 10 min.
Tritureu els cigrons amb una mica de la seva aigua de cocció; lligueu-ho amb una mica d’oli d’oliva. Saleu-ho al punt.
Daureu els pits de gall en una paella amb oli, saleu-los i reserveu-los.
En la mateixa paella, salteu els camagrocs.
Poseu al fons del plat una mica de puré de cigrons i, a sobre, els pits de gall.
Acabeu-ho amb els camagrocs i amb un cordó de fons de carn.