Saltat de tirabecs, moixernons i espàrrecs amb maionesa tèbia d'alls tendres

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

4 alls tendres
Alls tendres
Va bé per a la tos i els constipats, i per a les persones que pateixen bronquitis i asma. Prevé malalties coronàries i és una verdura molt diürètica, antisèptica, vasodilatadora i fungicida. Menjar all amb freqüència millora la circulació de la sang i és un bon expectorant i desinfectant. De sec en podeu trobar tot l’any. De tendre, la millor època és entre els mesos de novembre i abril, des dels panellets fins a les faves i els pèsols. Però no són sempre de la mateixa varietat. Primer vénen els alls morats, coneguts en alguns indrets com a alls xinesos; després vénen els alls porrers, els blancs. Tenen un perfum molt més suau que els secs, no piquen i admeten moltes preparacions, des de menjar-los sols, amb un pols de sal i un tall de pa i llonganissa, fins a fer-ne sopa, tempura o guisat.
500 g de tirabecs
Tirabec
Originari de l’Orient, el tirabec (conegut també amb el nom de tavella pel fet de menjar-se aquesta part) va arribar a Europa al segle VIII, però no va ser fins al segle XVII, amb la febre de les verdures primerenques, que es va començar a valorar. Perquè el tirabec no és més que una varietat de pèsol que es cull a principis de primavera, amb les llavors poc desenvolupades encara, per aprofitar que la beina, la tavella, no és dura com la del seu parent i, per tant, és comestible. Just eliminades les puntes, el tirabec demana una cocció breu al vapor que li potenciï la dolçor, però també accepta les preparacions del pèsol convencional. Fins i tot, si és molt tendre, aquest pèsol accepta ser menjat cru. Només cal vetllar perquè no tingui les llavors massa grans, cosa que vol dir que és vell i que, aleshores, com la mongeta tendra, presentarà a les dues vores fils que convé eliminar.
250 g de moixernons
Moixernons
Arriben les primeres pluges de primavera i, si el temps ho permet, als boscos hi tornen a sortir alguns bolets, que ens serveixen per fer plats ben agradables. En aquesta època no hi ha tantes classes ni varietats com a la tardor, però les que es troben són d'una flaire sensacional. El moixernó (Calocybe gambosa) comença a sortir a l'abril, a les zones més temperades, fins al maig o juny, a les cotes més altes dels Pirineus. Es troba en prats i marges dels boscos de sòls calcaris, en forma d'erols. Ara bé, durant tot l'any se'n troben de dessecats (com els de la foto). El moixernó original és carnós, molsut, amb el barret enrotllat quan és jove i més aplanat a mesura que passen els dies i es fa vell. Al principi és de color blanquinós cru, i es va engroguint a mesura que passa el temps, fins a tornar-se de color marró. El peu és gruixut, carnós, robust i cilíndric. Té un sabor agradable, que recorda la farina fresca o l'escorça de formatges de pell florida blanca, com el camembert o el Tou dels Til·lers. És molt apreciat a Catalunya, i al País Basc, on l'anomenen perretxiko. Les millors maneres de preparar-lo són aquelles que no l'amaguen. Els exemplars més joves salteu-los amb espàrrecs de marge, i els més adults escabetxeu-los per fer una amanida, confiteu-los amb greix d'ànec per acompanyar una espatlla de xai rostida, o feu-los servir per a un guisat o un estofat, com el mític fricandó amb moixernons.
8 espàrrecs verds
2 rovells d'ou
2 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
porradell trinxat
sal gruixuda

Ingredients

4 alls tendres
Alls tendres
Va bé per a la tos i els constipats, i per a les persones que pateixen bronquitis i asma. Prevé malalties coronàries i és una verdura molt diürètica, antisèptica, vasodilatadora i fungicida. Menjar all amb freqüència millora la circulació de la sang i és un bon expectorant i desinfectant. De sec en podeu trobar tot l’any. De tendre, la millor època és entre els mesos de novembre i abril, des dels panellets fins a les faves i els pèsols. Però no són sempre de la mateixa varietat. Primer vénen els alls morats, coneguts en alguns indrets com a alls xinesos; després vénen els alls porrers, els blancs. Tenen un perfum molt més suau que els secs, no piquen i admeten moltes preparacions, des de menjar-los sols, amb un pols de sal i un tall de pa i llonganissa, fins a fer-ne sopa, tempura o guisat.
500 g de tirabecs
Tirabec
Originari de l’Orient, el tirabec (conegut també amb el nom de tavella pel fet de menjar-se aquesta part) va arribar a Europa al segle VIII, però no va ser fins al segle XVII, amb la febre de les verdures primerenques, que es va començar a valorar. Perquè el tirabec no és més que una varietat de pèsol que es cull a principis de primavera, amb les llavors poc desenvolupades encara, per aprofitar que la beina, la tavella, no és dura com la del seu parent i, per tant, és comestible. Just eliminades les puntes, el tirabec demana una cocció breu al vapor que li potenciï la dolçor, però també accepta les preparacions del pèsol convencional. Fins i tot, si és molt tendre, aquest pèsol accepta ser menjat cru. Només cal vetllar perquè no tingui les llavors massa grans, cosa que vol dir que és vell i que, aleshores, com la mongeta tendra, presentarà a les dues vores fils que convé eliminar.
250 g de moixernons
Moixernons
Arriben les primeres pluges de primavera i, si el temps ho permet, als boscos hi tornen a sortir alguns bolets, que ens serveixen per fer plats ben agradables. En aquesta època no hi ha tantes classes ni varietats com a la tardor, però les que es troben són d'una flaire sensacional. El moixernó (Calocybe gambosa) comença a sortir a l'abril, a les zones més temperades, fins al maig o juny, a les cotes més altes dels Pirineus. Es troba en prats i marges dels boscos de sòls calcaris, en forma d'erols. Ara bé, durant tot l'any se'n troben de dessecats (com els de la foto). El moixernó original és carnós, molsut, amb el barret enrotllat quan és jove i més aplanat a mesura que passen els dies i es fa vell. Al principi és de color blanquinós cru, i es va engroguint a mesura que passa el temps, fins a tornar-se de color marró. El peu és gruixut, carnós, robust i cilíndric. Té un sabor agradable, que recorda la farina fresca o l'escorça de formatges de pell florida blanca, com el camembert o el Tou dels Til·lers. És molt apreciat a Catalunya, i al País Basc, on l'anomenen perretxiko. Les millors maneres de preparar-lo són aquelles que no l'amaguen. Els exemplars més joves salteu-los amb espàrrecs de marge, i els més adults escabetxeu-los per fer una amanida, confiteu-los amb greix d'ànec per acompanyar una espatlla de xai rostida, o feu-los servir per a un guisat o un estofat, com el mític fricandó amb moixernons.
8 espàrrecs verds
2 rovells d'ou
2 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
porradell trinxat
sal gruixuda

Preparació

Netegeu els alls tendres, traieu-ne la primera pell i talleu-los a rodelles. Poseu-los en un cassó coberts d'oli i deixeu-los coure lentament 30 min, sense que agafin color. Una vegada confitats, tritureu-los amb l'oli i coleu-ho. Reserveu-ho en tebi.
Renteu i partiu per la meitat els tirabecs.
Netegeu els moixernons i lamineu-los.
Talleu la part inferior dels espàrrecs i talleu-los per la meitat. Escaldeu-los 1 min en una olla amb aigua i sal. Escorreu-los.
En una paella amb un raig d'oli calent, comenceu per saltar els espàrrecs, després els moixernons i, al final, els tirabecs.
Mentrestant, poseu els dos rovells en un bol amb un parell de cullerades d'aigua calenta i emulsioneu-los. Aneu-hi barrejant l'oli de confitar els alls i formeu una maionesa. Poseu-ho a punt de sal.
Distribuïu el saltat en els plats i serviu-ho amb la maionesa tèbia d'alls en un bol.
Empolseu-hi un xic de porradell trinxat i uns grans de sal gruixuda.

Preparació

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

7 esglésies romàniques que val la pena conèixer a Andorra

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?