Sipietes amb crema d'all escalivat i sofregit

Per Jordi Vilà

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 30

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

250 g de sipietes
50 ml d’oli
5 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 gra d’all
sal i sucre

Sepionetes amb crema d'all escalivat i sofregit

250 g de sipietes
50 ml d’oli
5 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 gra d’all
sal i sucre

Sofregiu la ceba picada fina, fins que ens quedi com una compota.
Per un altre costat, escaldeu el tomàquet, peleu-lo i retireu-ne les llavors. Piqueu-lo fi.
En una cassola, poseu l’all picat ben fi amb un raig d’oli fred i deixeu-ho escalfar. Incorporeu-hi el tomàquet anterior, una punta de sal i una punta de sucre i deixeu-ho coure fins que perdi gairebé tota l’aigua. Després, incorporeu-lo a la ceba i deixeu-lo sofregir tot junt 10 min.
Per a la crema d’all escalivat: escaliveu la cabeça d’all al forn tot sencer. Quan estigui, deixeu-lo refredar, talleu-li la punta i espremeu-lo: ens sortirà la polpa. Barregeu-lo amb la nata i deixeu-lo coure. Rectifiqueu-ho de sal i coleu-lo.
En una paella ben calenta poseu les sipietes, i quan hagin passat 30 s afegiu-hi un raig d’oli. Al cap de 30 s, gireu-les i deixeu-les coure 30 s més. Saleu-les.
Poseu una base de sofregit, que haureu posat al punt de sal, en un plat, les sipietes a sobre i pel costat la crema d’all escalivat. Decoreu-ho amb un parell de fulles de bleda vermella.