Tatin de tomàquets, ruca i formatge feta

França, Itàlia i Grècia en una sola recepta

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Temps 15

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

250 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
integral mòlta fina
1 cullerada de margarina de soja bio
1 culleradeta de sal marina
50 g de ruca
Ruca
Herba originària del sud d’Europa i l’oest de l’Àsia, la cuina italiana la posa en amanides i plats de pasta. Gairebé té les mateixes propietats que la mostassa o que els créixens. Antiescorbútica, diürètica i estimulant, Dioscòrides deia que menjada en grans quantitats, incitava a la luxúria. N’hi ha dues classes. La ruca salvatge (Eruca vesicaria) és de fulles carnoses, allargassades i dentades, amb un pecíol llarg, gruixut i a voltes fi brós. És de sabor intens, lleugerament àcid i amb un punt d’amargor, ric, herbaci i picant, mentre que la ruca cultivada (Eruca sativa) té un cicle de cultiu curt, de sabor una mica picant i agradable, i les fulles són més amples. La ruca se sol menjar crua i només les fulles més petites i tendres, en amanides i barrejada amb vegetals. Amaniu-la amb una vinagreta suau o amb un bon oli d’oliva i formatge ratllat. En plats de pasta, es recomana afegir-la al final de la cocció, com si fos una herba aromàtica.
50 g de formatge feta
Formatge feta
Una de les varietats de formatge blanc conservat en salmorra que hi ha a la Mediterrània, especialment a la regió oriental. Fet generalment amb llet d’ovella i de cabra, tot i que n’hi ha variants fetes amb altres llets, presenta un aspecte sòlid flexible i es ven en forma de llesques més o menys gruixudes ('fetta' en italià, d’on provindria el nom) o en daus, aleshores escorreguts i macerats amb oli i condiments. Bàsicament incorporat a les amanides, s’empra també per a altres plats, igualment tradicionals, com la 'tiropita' (formatge embolicat amb pasta filo), l’'spanakotiropita', que incorpora espinacs al farciment, o el 'saganaki', formatge fregit que, tot i fer-se tradicionalment amb 'kefalotyri', es prepara també amb feta. No endebades, els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l’Odissea en va ser el primer elaborador i que Ulisses el va copiar.
, tallat a daus
xarop de vinagre balsàmic
Vinagre balsàmic
Vinagre de característiques especials i origen italià —en concret, de la regió de l’Emília-Romanya i de la ciutat de Mòdena— que en la versió tradicional està protegit per una IGP i una DOP, en el cas dels més envellits. S’obté a partir de most de raïm 'trebbiano' cuit i fermentat per fer-ne vi, que després convertides converteix en vinagre per la corresponent fermentació acètica. Aquests dos processos es complementen amb un envelliment en bótes de fustes diverses durant un període de fins a 40 anys, durant els quals l’evaporació va generant el vinagre amb textura xaroposa i un gust cada cop menys àcid que coneixem, i que acompanya, bàsicament, amanides i carns cuites a la flama o a la planxa, fins al punt que els més vells i espessos es poden emprar com a vi dolç, acompanyant el tast de certs formatges, com el parmesà.
4 culleradetes de sucre integral de canya
10 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
madurs o 16 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
cirerols
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Tatin de tomàquet, ruca i formatge feta

Ingredients

250 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
integral mòlta fina
1 cullerada de margarina de soja bio
1 culleradeta de sal marina
50 g de ruca
Ruca
Herba originària del sud d’Europa i l’oest de l’Àsia, la cuina italiana la posa en amanides i plats de pasta. Gairebé té les mateixes propietats que la mostassa o que els créixens. Antiescorbútica, diürètica i estimulant, Dioscòrides deia que menjada en grans quantitats, incitava a la luxúria. N’hi ha dues classes. La ruca salvatge (Eruca vesicaria) és de fulles carnoses, allargassades i dentades, amb un pecíol llarg, gruixut i a voltes fi brós. És de sabor intens, lleugerament àcid i amb un punt d’amargor, ric, herbaci i picant, mentre que la ruca cultivada (Eruca sativa) té un cicle de cultiu curt, de sabor una mica picant i agradable, i les fulles són més amples. La ruca se sol menjar crua i només les fulles més petites i tendres, en amanides i barrejada amb vegetals. Amaniu-la amb una vinagreta suau o amb un bon oli d’oliva i formatge ratllat. En plats de pasta, es recomana afegir-la al final de la cocció, com si fos una herba aromàtica.
50 g de formatge feta
Formatge feta
Una de les varietats de formatge blanc conservat en salmorra que hi ha a la Mediterrània, especialment a la regió oriental. Fet generalment amb llet d’ovella i de cabra, tot i que n’hi ha variants fetes amb altres llets, presenta un aspecte sòlid flexible i es ven en forma de llesques més o menys gruixudes ('fetta' en italià, d’on provindria el nom) o en daus, aleshores escorreguts i macerats amb oli i condiments. Bàsicament incorporat a les amanides, s’empra també per a altres plats, igualment tradicionals, com la 'tiropita' (formatge embolicat amb pasta filo), l’'spanakotiropita', que incorpora espinacs al farciment, o el 'saganaki', formatge fregit que, tot i fer-se tradicionalment amb 'kefalotyri', es prepara també amb feta. No endebades, els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l’Odissea en va ser el primer elaborador i que Ulisses el va copiar.
, tallat a daus
xarop de vinagre balsàmic
Vinagre balsàmic
Vinagre de característiques especials i origen italià —en concret, de la regió de l’Emília-Romanya i de la ciutat de Mòdena— que en la versió tradicional està protegit per una IGP i una DOP, en el cas dels més envellits. S’obté a partir de most de raïm 'trebbiano' cuit i fermentat per fer-ne vi, que després convertides converteix en vinagre per la corresponent fermentació acètica. Aquests dos processos es complementen amb un envelliment en bótes de fustes diverses durant un període de fins a 40 anys, durant els quals l’evaporació va generant el vinagre amb textura xaroposa i un gust cada cop menys àcid que coneixem, i que acompanya, bàsicament, amanides i carns cuites a la flama o a la planxa, fins al punt que els més vells i espessos es poden emprar com a vi dolç, acompanyant el tast de certs formatges, com el parmesà.
4 culleradetes de sucre integral de canya
10 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
madurs o 16 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
cirerols
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Preparació

Per a la massa: poseu la farina en un bol, amb la sal. Afegiu-hi la margarina de soja freda i barregeu-ho.
Primer es farà una massa grumollosa; continueu-la treballant fins que formeu una bola que no s’enganxi als dits. Si calgués perquè la massa està molt seca, afegiu-hi aigua freda, una quantitat molt petita, fins que sigui mal·leable. Si, al contrari, estigués molt humida, afegiu-hi farina en petites quantitats, fins que es formi la bola.
Una vegada aconseguida una bona massa, emboliqueu-la amb paper film i reserveu-la a la nevera, 30-40 min.
En aquest temps, talleu els tomàquets per la meitat, traieu-ne les llavors i poseu-los de cap per avall, en un plat, perquè vagin deixant anar aigua (en cas contrari, la deixaran anar quan els poseu al forn).
Una vegada passat el temps indicat, estireu la massa amb un corró en una taula enfarinada, i dividiu-la en quatre parts.
Escalfeu el forn a 180 ºC. Agafeu quatre motlles per a pastissos individuals, d'uns 7 cm de diàmetre. Aboqueu-hi, al fons, un raig de xarop de vinagre balsàmic i una culleradeta de sucre integral.
Col·loqueu-hi els tomàquets tallats, amb la part plana cap amunt, ben junts i procurant omplir els buits amb quarts de tomàquet. Poseu-los al forn 30 min i retireu-los.
Deixeu que les cassoletes de tomàquet es temperin i gireu-les. Amb unes pinces de cuina, traieu la pell dels tomàquets, que s'haurà començat a desprendre. Acabeu el plat amb les fulles de ruca i el formatge feta a daus. Condimenteu-ho amb sal i pebre. Serviu-ho.

Preparació

També et pot interessar

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca