Torradetes de Santa Teresa

Per Pep Nogué

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Temps 20

Racions 4

Ingredients

1 llonguet
Llonguet
Pa de ració, molt tradicional a Catalunya, però que escassejava perquè era relativament difícil de fer. S’elabora amb massa mare i es pasta en diverses etapes fins a fer-ne porcions i donar-li forma. Es deixa reposar i es talla longitudinalment just abans de posar-lo a coure al forn de llenya al principi de la fornada per aportar-hi humitat. L’aspecte de la peça resultant, amb grenys al llarg, és força característic, així com la molla blanca i fluixa i la crosta rugosa i daurada, que el fa ideal per preparar entrepans, fer sopes i acompanyar plats amb salsa. Una cocció inicial que el va convertir en el panet dels esmorzars de la quitxalla. La revalorització actual dels pans artesanals ha permès recuperar aquesta peça tradicional, d’uns 100 grams de pes, a moltes fleques artesanes.
del dia abans
llet de vaca sencera
1 canonet de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
la pela d’1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
2 o 3 ous
sucre
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
de gust suau

Ingredients

1 llonguet
Llonguet
Pa de ració, molt tradicional a Catalunya, però que escassejava perquè era relativament difícil de fer. S’elabora amb massa mare i es pasta en diverses etapes fins a fer-ne porcions i donar-li forma. Es deixa reposar i es talla longitudinalment just abans de posar-lo a coure al forn de llenya al principi de la fornada per aportar-hi humitat. L’aspecte de la peça resultant, amb grenys al llarg, és força característic, així com la molla blanca i fluixa i la crosta rugosa i daurada, que el fa ideal per preparar entrepans, fer sopes i acompanyar plats amb salsa. Una cocció inicial que el va convertir en el panet dels esmorzars de la quitxalla. La revalorització actual dels pans artesanals ha permès recuperar aquesta peça tradicional, d’uns 100 grams de pes, a moltes fleques artesanes.
del dia abans
llet de vaca sencera
1 canonet de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
la pela d’1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
2 o 3 ous
sucre
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
de gust suau

Preparació

Poseu a bullir la llet amb la canyella i la pela de llimona. Quan arrenqui el bull, apagueu el foc i deixeu-ho reposar.
Talleu el llonguet a llesques d'1,5 cm de gruix. Quan la llet aromatitzada s’hagi refredat una mica, aneu-hi sucant les llesques, passeu-les per l'ou batut amb una mica de sucre i fregiu-les en una paella amb oli ben calent.
Quan estiguin ben rosses, poseu-les en un plat amb paper absorbent i empolseu-les amb sucre. També s'hi pot afegir una mica de canyella en pols.
No les deixeu refredar. Serviu les torradetes tot seguit acompanyades d’una cullera d'una bona compota de fruites: poma, préssec, mango, etc. Si voleu, podeu substituir el llonguet de pa per un tortell entorxat, com el que fan a la ciutat d'Olot. És deliciós i queda de meravella.

Preparació

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

7 esglésies romàniques que val la pena conèixer a Andorra

Del 15 d'abril al 15 de maig - 1a Jornada Gastronòmica de l'Espàrrec de Navarra de Reyno Gourmet