Truita de patates i carbassó

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Vegetariana Sense
gluten Sense
lactosa Amb nens

Ingredients

2 patates mitjanes
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 carbassó
6 ous
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

2 patates mitjanes
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 carbassó
6 ous
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Peleu la ceba i piqueu-la. Com sempre que heu de fer servir els fogons, demaneu ajuda a un adult. Sofregiu la ceba lentament, en una paella gran, amb un raig generós d’oli, ben bé 15 min.
Afegiu-hi el carbassó tallat a dauets i feu-ho coure tot uns 5 min llargs.
Peleu les patates i talleu-les menudes.
Prepareu una paella amb un bon tou d’oli i poseu-hi les patates, a foc lent. Feu-les coure fins que s’estovin. És millor que sigui a foc lent perquè es confitin més aviat. L’últim minut, apugeu el foc perquè agafin una mica de color. Coleu-les, procurant que s’eixuguin bé de l’oli, i afegiu-les al sofregit de ceba i carbassó.
En un bol gros, bateu els ous amb una culleradeta de sal i poseu-hi la barreja de patata, carbassó i ceba. Deixeu que s’amalgamin els gustos una bona estona, uns 10 min.
Poseu una paella prou gran a escalfar amb un raig d’oli i, quan sigui calent, aboqueu-hi la barreja d’ous, patata, ceba i carbassó. Remeneu-ho perquè qualli una mica per tot arreu i, amb l’ajut d’un plat, gireu la truita.
Feu-la coure per l’altre costat i ja estarà a punt per servir.