10 destinacions gastronòmiques per a les vacances

Nàpols és una ciutat caòtica però molt atractiva. És difícil caminar més de cinquanta metres sense trobar-se una 'trattoria' amb una terrassa que ocupa la meitat d'un carrer molt estret. 

La pizza és la icona gastronòmica d’Itàlia, però Nàpols n’és el bressol. Eviteu caure en les trampes per a turistes i acosteu-vos a les pizzeries més tradicionals de la ciutat: Da Michele, Sorbillo i Da Attilio. El peix és un altre protagonista de la cuina napolitana (com és d’esperar en una ciutat oberta al mar) i, recorrent els carrers del centre, trobareu peixateries amb taules per fer-hi un mos amb el peix més fresc que us pugueu imaginar.

Si us ve de gust prendre un cafè, us recomanem acompanyar-lo amb un dels dolços més demanats a la ciutat: el babà. Un borratxo en forma de tap, banyat de rom, que pot estar farcit de crema o de xocolata. Diuen que els de Capparelli i els de l’Antico Forno Anastasio són els millors de la ciutat.

La zona de tapes de la Corunya s’allarga en paral·lel a l’eix comercial principal de la ciutat, el carrer Real. Als carrers del darrere —Olmos, Franja, Galera, Estrella i Barrera— trobareu la concentració més alta de bars de tota la vida de la Corunya. És el lloc indicat per tastar-hi la truita de patates gallega, els musclos tigre ben picants (i pescats no pas gaire lluny), calamars, croquetes i, és clar, el pop 'a feira'.

Al mercat de la plaça de Lugo es despleguen un centenar de parades especialitzades en marisc i peix fresquíssim, amb la seva llotja de peix situada a 40 metres de la porta. Els paradistes són autèntics experts en aquest gènere. Molts us oferiran d’enviar-vos-el a casa (això vol dir a Catalunya, eh?). A més, com a tòpic de la comunitat autònoma, la reina de les cerveses és Estrella de Galícia, que ha obert una cerveseria enorme al barri de Cuatro Caminos. hi serveixen canyes perfectament tirades amb delícies gallegues (empanades, pop, musclos, etc.) boníssimes. 

Però no tot és tradició. Diversos restaurants renoven la cuina atlàntica. Us recomanem el Miga, d’Adrián Felípez (que va passar per El Celler de Can Roca), el Bido, de Xoán Crujeiras (que apunta a tenir estrella Michelin), i l’Eclectic Bistró, de Francesc Chicón i Sergio Musso.

La ciutat que ha vist néixer els tortel·linis i la mortadel·la avui és la capital històrica de la gastronomia italiana. Molt lligada a la tradició i amb poca inclinació cap a experiments d’avantguarda, la cuina de Bolonya és sobretot casolana, de sabors intensos i de porcions generoses.

Si voleu ser com els mateixos bolonyesos, heu de seguir dues normes fonamentals: primer, els tortel·linis es consumeixen sempre amb el brou, mai amb 'panna' (nata líquida) ni amb 'ragù', aquí conegut com a salsa bolonyesa; segon, les tallarines es casen gairebé exclusivament amb ragú. Si, per altra banda, us interessen els productes de mercat, no podeu tornar a casa sense haber visitat el Mercato di Mezzo, una veritable plaça enogastronòmica per a tots els públics plena de petits restaurants, fleques, pizzeries i cerveseries.

Amb un clima hivernal extrem, amb temperatures per sota dels 20 graus negatius, la cuina de la ciutat és una cuina de supervivència, basada en els productes de caça i en la carn de porc. La majoria de restaurants de Calgary es concentren en tres eixos principals formats per la Vuitena Avinguda, el carrer 4 i la Dissetena Avinguda. Espereu plats contundents de carn i embotits i alguns plats de peix de riu.

Per tal d'aprendre la història de la gastronomia de la ciutat, heu de passar pel Calgary Heritage Park, l'atracció més visitada de la ciutat. Es tracta d'un recinte immens que reprodueix a escala real la història d'aquesta zona del Canadà. Una de les experiències gastronòmiques principals de l’Heritage Park és dinar en un vagó de tren mentre es recorre el parc, però, si preferiu un àpat menys mogut, al Selkirk Grille, a l’entrada del parc, us esperen plats tradicionals canadencs. Cal tenir en compte, però, que el parc és a l’aire lliure i, per tant, només obre els mesos d’estiu.

Les nombroses parades de menjar al carrer, les piràmides d’espècies del Gran Basar, el peix acabat de pescar al Bòsfor, la carn dels kebabs donant voltes... Molts estímuls per fer de la visita una gran experiència gastronòmica. L’actual cuina turca beu de l’herència d’un imperi otomà que es va expandir per l’Orient Mitjà fins al nord d’Àfrica, i de totes les comunitats ètniques que conviuen a Turquia.

A Beyoglu, un dels barris més antics i bohemis de la ciutat, es pot prendre un bon kahvalti, l’esmorzar típic turc, presentat amb una gran varietat d’ingredients. Com a contrast, als barris de Kadikoy i Beçiktas, les zones més populars, es troben mercats ambulants de fruita i de peix, parades de menjar i establiments de menjar ràpid on, és clar, destaca el kebab, com també moltes altres variants d’aquesta tipologia de menjar.

I no deixeu de gaudir de les delícies turques, la baclaua, l'art perfeccionat de la pasta de full i acompanyeu tanta dolçor amb un te, omnipresent en la vida turca, necessari per estar desperts en una ciutat que no para mai.

Qui es pensi que ha inventat l’street food està equivocat. Per als ciutadans d’Estrasburg, des del 1570 cada any se celebra, religiosament, el Christkindelsmärik. Gofres i creps, llaminadures, rebosteria, salsitxes..., a més de decoracions i regalets d’aquestes dates per tal d'oblidar que el 'healthy' existeix, però gaudint del bon menjar del país.

Els 'winstub' són locals que poden ser perfectament els nostres bars de tapes. Es tracta de cases de menjars populars on es poden degustar receptes tradicionals contundents (xucrut, flàmmeküche, baeckeoffe...), que entren la mar de bé en la temporada de fred. A més, per combatre la temperatura, tenen el Glühwein, un beuratge calent preparat amb vi, espècies i cítrics.

Dos dolços que no poden faltar durant una visita a Estrasburg són el Brètzel i el 'Bredele'. El brètzel és un panet amb forma de nus recobert de sal que es troba en qualsevol fleca d’Estrasburg (són top els d’Au Pain de Mon Grand Père), mentre que les bredeles són unes galetes seques que es fan durant l’Advent.

Una ciutat en la que es pot començar el dia amb un 'chipà', un pa fet amb midó de mandioca, ous i formatge fresc que es tracta de l'esmorzar preferit dels paraguaians i es cou al 'takuá' (el forn de fang tradicional). N'hi ha de cacauet, blat de moro, farcida de carn i amb formes estrafolàries, com ara coloms i cocodrils. 

La 'yerba mate' és originària del Paraguai i els guaranís en fan una infusió amb aigua glaçada: el tereré. Al termos s’hi afegeixen 'yuyos', herbes remeieres tradicionals. Dues herbes i una arrel fan miracles. Al Paseo de los Yuyos del Mercado 4 és on trobareu les 'yuyeras' més famoses. Com a bons americans, al Paraguai cuinen mandioca i blat de moro. El darrer és la base de la sopa 'paraguaya', l’única que es menja amb les mans. És una coca salada!

El xef Tony Singh és la quarta generació d’una família d’Edimburg originària del Panjab. Porta turbant sikh i vesteix amb el kilt, les faldilles tradicionals escoceses. El seu mestissatge també es fa notar als fogons, perquè, quan cuina, combina els millors productes escocesos (el salmó, les ostres, els llagostins, els musclos, la vedella i els formatges que s’elaboren a Locherbie, Stranraer i Campbeltown) amb l’herència culinària del Panjab.

Amb predilecció per la ceba, l’all, el gingebre i les espècies, ha sabut potenciar els sabors de la gastronomia britànica i ha potenciat la popularitat del barri de Leith, l'antic port de pescadors de la capital d'Escòcia. Més populars són els barris de Morningside i Bruntsfield (al sud), on, per a gaudi dels 'hipsters', es concentren petits tresors gastronòmics: locals de cuina nòrdica, japonesa i mexicana, vegetarians, xocolateries (la Chocolate Tree!) i botigues de formatge escocès. 

San Francisco i Boston, a gairebé 5.000 quilòmetres i més de sis hores d'avió, comparteixen un plat típic arribat de França: el 'clam chowder'. tracta d’una crema de cloïsses que va arribar als Estats Units amb els colons francesos que es van establir a Nova Anglaterra. Us el serviran, com no pot ser d’una altra manera, dins d’un pa buidat i, encara que sigui ple estiu, agraireu el mos calent, ja que a San Francisco hi fa força fred tot l’any.

Si agafeu el famós tramvia de San Francisco us portarà fins a Union Square, una zona molt més relaxada, tocant al barri xinès i on el fast food dóna pas als establiments més tranquils, per a tots els gustos i per a totes les butxaques. Al final de Market Street, s’alça imponent el Ferry Building, la terminal dels ferris que connecten San Francisco amb altres poblacions de la badia. Mentre espereu el ferri, aprofiteu per visitar alguna de les botigues i les cafeteries de la terminal, on podreu comprar productes frescos i menjar-vos un bon tros de cheesecake acompanyat d’un cafè americà.

Si aneu a Viena, podeu visitar les típiques tavernes tradicionals anomenades Heuriger, que n'hi ha de molt recomanables, encara que si voleu tastar la cuina austríaca contemporània heu de visitar el restaurant Stereireck amb una selecció de vins del territori, els carros de formatges i de pans i, en general, una posada en escena elegantment moderna.

Cada barri té un mercat especialitzat: Naschmarkt, el més conegut, antic i gran, ofereix ingredients i cuines del món, oci divers i roba; Karmelitenmark, al barri jueu, té productes de proximitat seleccionats i slow food; Brunnenmarkt, al barri turc, ofereix mediterraneïtat a preus econòmics; Kutschkermarkt, productes eco i delicadeses, i Yppenmarkt, animació i multiculturalitat. No us oblideu de tastar les melmelades, chutneys i gelees Staud, omnipresents a botigues gourmet i hotels de categoria, i doneu-vos un gust en algun dels locals on ha arribat el boom de la cocteleria.