El cogombre és reconegut en el món de la fitoteràpia per la seva acció de neteja del cos mitjançant l'estimulació en l'eliminació de toxines. Es tracta d'una verdura diürètica i depurativa gràcies a la relació entre els minerals sodi-potassi. És font de vitamina K, també coneguda com a antihemorràgica, que intervé en la correcta coagulació de la sang. A més, també és font de vitamina C, que contribueix a evitar el cansament i millora l'absorció del ferro de la dieta. A més a més, conté un enzim anomenat erepsina, que ajuda a processar millor l'excés de proteïnes al ronyó; aquest enzim fa que sigui un aliment molt digestiu. Tot i així, a les persones amb digestions més sensibles, sovint els hi repeteix; això es deu a la presència de substàncies amargues a la seva pell que poden provocar irritació a les parets de l'intestí, és per això que es recomana consumir-lo sense pell.
Elecció i conservació:
A l'hora d'escollir-los, es recomana triar aquells exemplars amb la pell fosca i rebutjar aquells que presentin taques grogues. Per tal de conservar-los durant més temps, els cogombres s'ha de reservar a la nevera embolicats en un paper sec. El cogombre no tolera bé les temperatures extremes, així doncs no es recomana congelar-los, ja que s'estovaria la seva polpa.
Tipus i varietats:
- Cogombre llarg: és el cogombre comú. El seu sabor és una mica amarg i té més quantitat de llavors en el seu interior que el cogombre curt.
- Cogombre curt: la seva mida és més curta que el cogombre comú i el seu sabor és més dolç.