Consells per comprar-la
- Liles, blanques o jaspiades, mireu que siguin fermes i no tinguin marques.
- El peduncle no ha d’estar sec ni enfosquit, fet que indicaria que s’ha collit massa tard.
- Sabreu si és massa madura si en prémer-la hi deixeu marca.
Com conservar-la
- La carn de l’albergínia de seguida s’oxida; per evitar-ho, ruixeu-la amb suc de llimona.
- Aneu amb compte de no masegar-la massa, perquè els cops la tornen fosca ràpidament.
- I si la deixeu a la nevera, sapigueu que hi pot aguantar una setmana.
Com preparar-la
- L’albergínia té un elevat contingut d’aigua. Hi ha plats on aquesta característica no és rellevant, però en d’altres, com els gratinats o si es fa a la brasa, és important treure l’aigua de l’albergínia abans de cuinar-la.
- Per fer-ho, cal que la talleu a rodanxes o a làmines i la saleu bé.
- Deixeu-la mitja hora en una escorredora i després passeu-la sota l’aixeta per treure-li la sal i prement-la per treure-li tanta aigua com sigui possible, sense destrossar-la.
- Preparacions. L’albergínia és una fruita força versàtil i es pot preparar d’infinites maneres diferents: Escalivada, samfaina, mutàbal o babaganuix (puré d’albergínies amb pasta de sèsam i llimona), fregida, arrebossada, a la brasa, guisada (com fan a l’Índia o al Japó), mussaca, a la parmesana, a la caponata, amb pasta o farcida, etc.
