El 2017, Ariadna Julian va fer el salt del Fil d’Ariadna, a Sabadell, al Monvínic, a Barcelona, on l’aposta pel producte de proximitat i una vinoteca amb més de 3.000 referències fan les delícies dels comensals.
Quin ingredient no falta mai a la seva carta?
Alguna herba aromàtica mediterrània. No falta gairebé a cap elaboració, ja sigui simplement per aromatitzar-la o per condimentar-la.
Quin ingredient li falta per tastar i se’n mor de ganes?
Crec que he pogut tastar tot el que he volgut. Hi ha coses que no he tastat, però és perquè, per alguna raó, no em ve de gust fer-ho.
El viatge gastronòmic de la seva vida seria…
M‘agradaria visitar la Xina més rural. És una de les gastronomies mes antigues, on s’hi troben plats deliciosos que coneixem molt poc.
De quin plat li agradaria haver-ne estat l’autora?
De qualsevol que pugui despertar una emoció o un record a algú.
Quin dels seus plats és el que més el representa?
Gaudeixo molt menjant i creant, i es difícil triar-ne només un. Potser em quedaria amb qualsevol plat que et fa salivar només de pensar-hi, perquè el menjar ha de despertar sempre emocions.
A qui tiraria els plats pel cap?
A qualsevol que no sigui capaç de valorar o de respectar els altres i la seva feina sense saber què hi ha al darrere de cada cosa o persona.
Quin és el seu personatge preferit i què li cuinaria?
Una de les meves passions és la música, que m’acompanya i em transporta. Potser triaria James Murphy, i li cuinaria un colomí farcit. Salvatge, sucós, explosiu...
La primera recepta que va cuinar va ser…
Una escudella i carn d’olla, quan ajudava la meva àvia per Nadal.
Qui va ser el seu mestre als fogons? Què en va aprendre?
El meu primer mestre va ser el meu tutor de cuina, en Màrius, que em va obrir els ulls i les ganes de conèixer tot un món que no s’acaba. I amb els anys he tingut la gran sort de treballar amb grans xefs, com Xavier Pellicer, Francis Cheveaux i Michel del Burgo.
Què trobarem al seu restaurant que no trobem a cap altre?
Productes de proximitat i un celler de vins únic al país.
La truita de patates, amb ceba o sense?
Amb ceba i una mica de xoriço, coma feia la meva àvia!
És de les que s’ofega en un got d’aigua o bé l’aigua l’inspira?
M’inspira! Com més ofegada em sento més gran és la meva capacitat de superació per sortir-me’n.
Què és per a vostè l’esperit volcànic?
Per a mi és no caure en la monotonia, sinó tot el contrari: tenir ganes de seguir aprenent i sorprendre’t de les pròpies capacitats i superar-te cada dia.
Monvínic
Diputació, 249. Barcelona. Tel. 93 272 61 87. www.monvinic.com.
