Peix abundant a les nostres costes, però poc apreciat a l’hora de dur-lo a taula, bàsicament perquè la seva alimentació i la seva carn, tova, fan que desprengui una olor desagradable, com la llíssera, si no es té la precaució d’esbudellar-lo ràpidament. La boga és parenta de les orades, però de forma més allargada, ulls més grans, mida menor —supera el pam en les més grans—, i amb quatre línies grogues longitudinals sota la línia lateral —no confondre-la amb la salpa, que és més alta. Viu en moles mar endins, cosa que fa que sigui habitualment capturada a l’encesa i, per tant, considerada erròniament com a peix blau. Potser per això el receptari tradicional d’aquest peix a casa nostra no sol anar gaire més enllà de la fritada, la brasa o el guisat amb un fons de ceba, mentre que les cuines populars de l’est mediterrani el valoren una mica més.