El cama-sec, de peu prim, que sembla que s’hagi de trencar, també es coneix com a corretjola, carrerola, caramenyola, corriola, moixina o muixariga. El trobareu en prats de pastures de les muntanyes, prats, jardins, clarianes i frescals, sempre i quan la temperatura, el vent i la humitat siguin els adients. Però mai al mig del bosc. Es desenvolupa formant grans erols (cercles o fileres amb nombrosos exemplars), que els fan fàcilment visibles als ulls dels boletaires. Té un petit barret de color marró canyella, d’entre 2 i 6 cm de diàmetre. Quan està obert fa una mica de gepa, que es va aplanant a mesura que passen els dies i el bolet envelleix. El peu és molt prim i d’un color més clar que el barret. Molt diferent del moixernó, que sovint es pot trobar al mercat fent-se passar pel cama-sec, per la picaresca de vendre’l assecat amb aquest nom. La textura del barret és molt fràgil i d’olor suau, dolcenca, que recorda les ametlles. El barret és molt fi brós i sovint es treu i es reserva per fer-ne brou. El cama-sec és un bolet molt apte per assecar i és d’aquesta manera que se’n concentren les aromes.