Menut d’aquest animal que a casa nostra sol ser més apreciat quan és de cabrit, més petit i rosat. Resulta d’especial interès per a infants i gent gran per la seva elevada proporció de proteïnes, vitamines i minerals, especialment ferro, en ser l’òrgan destinat a controlar el flux dels aliments a la sang. Justament aquesta funció fa que el fetge estigui recorregut per vasos sanguinis importants que convé treure, ja que les seves parets són fibroses i queden plenes de tendrum en coure’s el fetge. La cocció no ha de ser mai excessiva, per evitar l’enduriment del fetge, però ha de ser suficient, per evitar possibles zones massa crues. Consumible bàsicament a la planxa i fet a talls, resulta també deliciós guisat lentament i a foc suau amb ceba. O fins i tot fet al forn, sencer i en ambient humit.