Pa d’una de les farines conegudes més antigues del mon llatí: a Roma, es consumia conjuntament pels esposos, en la variant més solemne de casament, la 'cumfarreatio'. Després va anar caient en desgràcia, fins que prescripcions dietètiques actuals l’han tornat a popularitzar. Batejada per alguns com el 'caviar dels cereals', té propietats nutritives superiors a les del blat, en especial la quantitat de l’aminoàcid essencial lisina. I salutíferes, ja que provoca menys reaccions al·lèrgiques. Per això, amb la farina se’n fan, al marge de barres de pa convencionals, pastes seques, que reben el mateix tractament que les de blat, de les quals es diferencien pel color fosc. Els grans sencers poden substituir el blat tendre en les preparacions d’arròs.